ROSARIO DE ACUÑA

Rosario de Acuña i Villanueva de la Església, que neix a Madrid l’any 1851, i mor a Gijón en 1923. Escriví entre altres Ecos del Alma, poesies, Sentir i pensar, poema còmic, Pàgines de la Naturalesa i Morir-se a temps, entre d’altres. A més de drames com Tribunals de venjança i el pare Joan.



Col•laborà en diaris i revistes entre ells Les Dominicals del Lliurepensament, publicat a Madrid entre l'any 1883 i 1910, a El Gladiador del Lliurepensament, a partir de l'any 1914 així com donarà conferències, la seva intervenció a Barcelona, a Gràcia, al local del Partit Republicà, mantenint tesis por la emancipació de la dona. Aquesta escriptora espanyola serà iniciada l’any 1886 amb el simbòlic Hepatíae en la lògia Constante Alona de Alacant del G.O.E., i desenvolupà una intensa activitat maçònica, arribant al grau 32 del Ritu Escocès Antic i Acceptat, arribant a ser ambaixadora de la seva lògia al llarg i ample de la Península i d’Amèrica.