me he encontrado sumergiendome en Internet con un artículo de una vieja amiga y Hermana ya fallecida, Norma Mazur, primera Gran maestra de la Gran Logia femenina de Argentina que quiero compartir con todos vosotros dentro de un documento llamado Patrimonio cultural argentino.
Desde la página 75 a la 97 Norma hace un repaso por la historia en general y sobre las mujeres que llegaron a la masoneria y a hacer fructificar esa masoneria femenina que vio la luz en julio de 2002 en Buenos Aires, de la mano de las Hermanas chilenas de la Gran Logia femenina de Chile.
Todo un placer leer el desgranamiento de los momentos más importantes.
Así empieza
¿Y aquí?
Esta es otra historia.
Corría el año 1990. Un grupo de mujeres que pertenecían a un centro femenino
paramasónico que trabajaba colaborando con la Gran Logia de la Argentina, el Ateneo
.Diamante. entra en contacto con dos Hermanas masonas de Barcelona - España, miembros
de la Gran Logia Femenina de Francia. Una de ellas era la Venerable Maestra de la
Respetable Logia Luz Primera de Barcelona. Por gestión de esta Hermana el grupo
.Diamante. se comunica con la Obediencia Francesa. Sólo a mediados de 1992 la Logia
.Rosa de los Vientos. de la Gran Logia Femenina de Francia responde invitando a que las
argentinas que estuvieren interesadas en iniciarse viajasen a París para hacerlo. Ante la
imposibilidad de dicho viaje y el posterior pedido de disponer de una Obediencia más
cercana a Buenos Aires la Venerable Maestra francesa pone en su conocimiento la existencia
de la Gran Logia Femenina de Chile presidida por entonces por la Q.H. Ileana
Corbalán quien responderá a la solicitud de la Argentina.
Buscad... y encontrareis.
7.11.07
Comentarios por aquí y por allá
"La evolución de la mujer está unida a la evolución de la vida social. Algunos incluso piensan que “se puede medir el nivel de evolución de una sociedad, por la importancia que se concede a las mujeres”. El derecho al voto, el acceso a la escuela y a la Universidad, junto con las reformas legales y jurídicas que han equiparado los deberes y derechos del hombre y la mujer, han facilitado su inclusión en el mundo laboral por el ejercicio de una profesión remunerada, que junto a la revolución que significó -el autocontrol de natalidad- ha permitido que la mujer pueda haberse integrado –con pleno derecho- en todos los ámbitos de la sociedad. Esta profunda reforma social propició que las mujeres se plantearan reflexionar sobre ellas mismas y desearan alcanzar un nivel de perfeccionamiento moral y espiritual que la Masonería Femenina como Sociedad Iniciática y Tradicional, ponía a su servicio. La necesidad que tenía y tiene la mujer de profundizar en su autentica dimensión ha generado la búsqueda de su propia identidad dentro de la Masonería ya que no se reconoce en las imágenes y en el papel que de ella dan por hecho. La mujer masona adquiere –independientemente- razón de ser dentro de la sociedad al servicio de toda la Humanidad, y se resistía en todos los planos: morales, y espirituales, para poner al día las posibilidades que son suyas, y que –tradicionalmente- estaban poco utilizadas y ocultas. La Logia es un lugar de encuentro privilegiado, donde el ritual permite que cada una, con la ayuda y el apoyo de las demás, tome conciencia de sus potencialidades y deseos más profundos, y, mediante los trabajos realizados, la confrontación respetuosa de ideas y opiniones, las conduce al ejercicio de la tolerancia, de la fraternidad y de la solidaridad. El conocimiento de una misma, el escuchar a las otras, la búsqueda sin límites de la verdad en un lugar simbólico, como es la logia y el estudio de los símbolos, lleva ala transformación en profundidad de cada una de las mujeres y hacer de ellas los seres universales que desean llegar a ser desde el momento que inician su trayectoria espiritual. Para acabar podríamos decir que hoy la mujer a pesar de que sigue viva la polémica sobre su derecho a la iniciación, entre las Obediencias que están en relaciones con la Gran Logia de Inglaterra y que persisten en la exclusión de las mujeres de la masonería, como decíamos, la mujer prosigue con paso lento pero seguro y decidido su trabajo masónico ya sea en logias mixtas ya en logias femeninas para conseguir su plena integración en la Orden masónica. Esperemos que las voces que hoy se elevan pidiendo su plena admisión por todas las Obediencias sean oídas por todos aquellos que el sentido de la Tradición les impide aceptar que estamos en el siglo XXI. De esa manera los hombres y mujeres masones podrán trabajar juntos para lograr esa Humanidad mejor que integre los principios de LIBERTAD, IGUALDAD y FRATERNIDAD y luchar por una sociedad más fraternal, más tolerante y mas justa."
Por la H:. Rosa Tur Desde Barcelona, Cataluña, España para la Revista Fenix
http://fraternidadmasonica.cieb.org/viewtopic.php?t=101
Por la H:. Rosa Tur Desde Barcelona, Cataluña, España para la Revista Fenix
http://fraternidadmasonica.cieb.org/viewtopic.php?t=101
30.10.07
TRES MASONAS SE DEFINEN
Mujeres masonas: Hablan las tres líderes
Tradicionalmente asociada a una cofradía masculina, pocos saben que la masonería es obediencia de mujeres hace 23 años. Discretas, pero no secretas, los tres cargos más altos de la Gran Logia Femenina decidieron contar qué implica seguir los pasos del "Gran Arquitecto del Universo".
No fueron pocos los amigos del fallecido esposo de la jueza Gloria Ana Chevesich, que se enteraron durante su funeral respecto de su afiliación masónica. A pesar de que Andrés de la Maza pertenecía hace bastante tiempo a las filas de la Gran Logia de Chile, él nunca lo difundió. Algo nada fuera de lo común, pues si hay algo que imprime el carácter masón es el hermetismo y la reserva. De ahí a ser apuntados como "extraños" hay sólo un paso, sobre todo por aquellos que no comprenden convicciones distintas a las propias.
Pese a esa discreción que la Orden masculina mantiene a raya, la Gran Logia Femenina de Chile, fundada en 1983, está convencida de que no hay secretos. Una razón por la que es partidaria de abrir - literalmente- las puertas de su templo y hablar acerca de una institución que ha sorteado obstáculos económicos y sociopolíticos durante 23 años. El pulso de su progreso se ve actualmente reflejado en la mujer que ha estado durante nueve años a la cabeza de la institución, Nancy Muñoz, quien bajo el cargo de Serenísima Gran Maestra, puede ver con orgullo la existencia de 18 logias a lo largo del país y una sede recién comprada que les dio el espacio suficiente para construir el tercer templo.
Esta mujer de 67 años, una ex asistente social del Poder Judicial que entró a los 34 años a las filas de una logia femenina que aún no alcanzaba la independencia (en 1977 no se llamaba "Gran Logia Femenina de Chile"), está consciente de los prejuicios que recaen sobre su institución y considera que no sólo es necesario acabar con ellos, sino que es preciso contar que su logia es es más que una Orden guiada por una escuadra y un compás.
Junto a las dos más altas autoridades de la Orden - la Primera Gran Vigilante, Jimena Muñoz, y la Segunda Gran Vigilante, Virginia Ortiz- estiman que dar una entrevista no transgrede los principios básicos y universales de la masonería. Al contrario: piensan que al hacerlo, la gente podrá entender que son sencillamente una institución formada por mujeres con un objetivo sano, que es el perfeccionamiento del ser humano, el ser mejores cada día para poder compartir de buena manera con el entorno.
La masonería es mucho más simple de lo que parece. Para entenderla, sólo basta con remitirse al concepto del humanismo: el hombre en el centro del universo, libre y tolerante, capaz de llegar a la verdad a través de la razón y no como consecuencia de la imposición de un dogma o credo. Los masones, tal como lo dicta la moral universal de la institución, son personas que buscan incansablemente el perfeccionamiento en el plano espiritual y de las ideas, un progreso que sólo se logra con el aprendizaje del método simbólico en los talleres masónicos. Ellos tienen la posibilidad de nacer por segunda vez en la vida gracias a los conocimientos que adquieren de la filosofía, del humanismo y de la filantropía. Eligiendo de manera consciente, racional y solidaria un nuevo plan de vida, pueden ser un aporte para el ámbito profano.
El origen de las logias está en Inglaterra, en 1717. Desde ahí derivan todas las desperdigadas en el mundo entero, entre ellas, la Gran Logia de Chile, fundada sólo por hombres en 1862; la Gran Logia Metropolitana (mixta y ya desaparecida), y la Gran Logia Femenina de Chile.
Sus ritos
No es poco común que la gente, al enterarse de la afiliación masónica de un conocido, especule sobre sus prácticas: que tienen un saludo en clave, que no creen en Dios sino en un "Gran Arquitecto del Universo", que hacen reuniones una vez por semana para compartir sus conocimientos, que no hablan de sí mismos y, menos, de los demás miembros de la institución.
Es cierto que existen una serie de símbolos que los masones estudian a lo largo de toda su vida. Los templos, por ejemplo, está plagados de ellos. Estos tienen ubicación oriente, porque desde allá viene la "Luz"; sus techos son celestes, porque simbolizan el universo; en su interior hay 12 columnas, las pilastras del templo de Salomón, y que están coronadas por los 12 signos del zodíaco.
Ellos se reúnen semanalmente en Tenidas, las ceremonias en que los masones exponen sus temas para nutrir su intelecto. Y el ritual no es común y corriente, pues sus miembros visten con paramentos bordados, mandil que simboliza su amor por el trabajo, y en sus manos llevan un mallete rector (parecido a un martillo de remates).
No es de extrañar que el común de la gente los malinterprete y mire sus rituales como "prácticas" raras u oscuras. Sin embargo, lo que pocos saben es que todos estos símbolos están descritos en la literatura masona de manera abierta, sin susurros.
Tradicionalmente asociada a una cofradía masculina, pocos saben que la masonería es obediencia de mujeres hace 23 años. Discretas, pero no secretas, los tres cargos más altos de la Gran Logia Femenina decidieron contar qué implica seguir los pasos del "Gran Arquitecto del Universo".
No fueron pocos los amigos del fallecido esposo de la jueza Gloria Ana Chevesich, que se enteraron durante su funeral respecto de su afiliación masónica. A pesar de que Andrés de la Maza pertenecía hace bastante tiempo a las filas de la Gran Logia de Chile, él nunca lo difundió. Algo nada fuera de lo común, pues si hay algo que imprime el carácter masón es el hermetismo y la reserva. De ahí a ser apuntados como "extraños" hay sólo un paso, sobre todo por aquellos que no comprenden convicciones distintas a las propias.
Pese a esa discreción que la Orden masculina mantiene a raya, la Gran Logia Femenina de Chile, fundada en 1983, está convencida de que no hay secretos. Una razón por la que es partidaria de abrir - literalmente- las puertas de su templo y hablar acerca de una institución que ha sorteado obstáculos económicos y sociopolíticos durante 23 años. El pulso de su progreso se ve actualmente reflejado en la mujer que ha estado durante nueve años a la cabeza de la institución, Nancy Muñoz, quien bajo el cargo de Serenísima Gran Maestra, puede ver con orgullo la existencia de 18 logias a lo largo del país y una sede recién comprada que les dio el espacio suficiente para construir el tercer templo.
Esta mujer de 67 años, una ex asistente social del Poder Judicial que entró a los 34 años a las filas de una logia femenina que aún no alcanzaba la independencia (en 1977 no se llamaba "Gran Logia Femenina de Chile"), está consciente de los prejuicios que recaen sobre su institución y considera que no sólo es necesario acabar con ellos, sino que es preciso contar que su logia es es más que una Orden guiada por una escuadra y un compás.
Junto a las dos más altas autoridades de la Orden - la Primera Gran Vigilante, Jimena Muñoz, y la Segunda Gran Vigilante, Virginia Ortiz- estiman que dar una entrevista no transgrede los principios básicos y universales de la masonería. Al contrario: piensan que al hacerlo, la gente podrá entender que son sencillamente una institución formada por mujeres con un objetivo sano, que es el perfeccionamiento del ser humano, el ser mejores cada día para poder compartir de buena manera con el entorno.
La masonería es mucho más simple de lo que parece. Para entenderla, sólo basta con remitirse al concepto del humanismo: el hombre en el centro del universo, libre y tolerante, capaz de llegar a la verdad a través de la razón y no como consecuencia de la imposición de un dogma o credo. Los masones, tal como lo dicta la moral universal de la institución, son personas que buscan incansablemente el perfeccionamiento en el plano espiritual y de las ideas, un progreso que sólo se logra con el aprendizaje del método simbólico en los talleres masónicos. Ellos tienen la posibilidad de nacer por segunda vez en la vida gracias a los conocimientos que adquieren de la filosofía, del humanismo y de la filantropía. Eligiendo de manera consciente, racional y solidaria un nuevo plan de vida, pueden ser un aporte para el ámbito profano.
El origen de las logias está en Inglaterra, en 1717. Desde ahí derivan todas las desperdigadas en el mundo entero, entre ellas, la Gran Logia de Chile, fundada sólo por hombres en 1862; la Gran Logia Metropolitana (mixta y ya desaparecida), y la Gran Logia Femenina de Chile.
Sus ritos
No es poco común que la gente, al enterarse de la afiliación masónica de un conocido, especule sobre sus prácticas: que tienen un saludo en clave, que no creen en Dios sino en un "Gran Arquitecto del Universo", que hacen reuniones una vez por semana para compartir sus conocimientos, que no hablan de sí mismos y, menos, de los demás miembros de la institución.
Es cierto que existen una serie de símbolos que los masones estudian a lo largo de toda su vida. Los templos, por ejemplo, está plagados de ellos. Estos tienen ubicación oriente, porque desde allá viene la "Luz"; sus techos son celestes, porque simbolizan el universo; en su interior hay 12 columnas, las pilastras del templo de Salomón, y que están coronadas por los 12 signos del zodíaco.
Ellos se reúnen semanalmente en Tenidas, las ceremonias en que los masones exponen sus temas para nutrir su intelecto. Y el ritual no es común y corriente, pues sus miembros visten con paramentos bordados, mandil que simboliza su amor por el trabajo, y en sus manos llevan un mallete rector (parecido a un martillo de remates).
No es de extrañar que el común de la gente los malinterprete y mire sus rituales como "prácticas" raras u oscuras. Sin embargo, lo que pocos saben es que todos estos símbolos están descritos en la literatura masona de manera abierta, sin susurros.
19.6.07
LA GL FEMENINA DE CHILE EN VALDIVIA
Abril 6th, 2007 by orrego
FENIXnews - CHILE. Para la Gran Maestra de la Gran Logia Femenina de Chile, Nancy Muñoz Miranda(ver foto adjunta), la libertad de las mujeres es un principio fundamental. Y aunque se ha avanzado en esta materia, todavía queda mucho camino por recorrer para, además, lograr la igualdad.
En esta tarea están abocadas las mujeres masónicas que, a través del país, están formando sus propias logias. Una de ellas es la de Valdivia, Logia Alfa Cruz Nº 20, que acaba de ser instaurada.
Sobre su relación con la entidad masculina, explicó que “la única vinculación son los principios y la misma finalidad”. Pero no tienen una dependencia, al contrario, son entidades paralelas e independientes, cada una con sus propias jerarquías.
¿Cuándo nació la Gran Logia Femenina?-Como Gran Logia nacimos en 1983 , pero la primera Logia Femenina que se formó en Chile fue en 1970. Y en este tiempo hemos formado logias tanto en Santiago, como a través de Chile, por ejemplo hemos formado logias fuera de Chile, como la Gran Logia Femenina de Argentina, en Uruguay y el próximo mes vamos a formar la Gran Logia Femenina de Bolivia. Hemos trabajado para dar los principios masónicos en el Cono Sur y tenemos el proyecto de armar la Logia en Cuba.
¿Ha sido muy difícil desarrollar este trabajo?-Lo valioso de esto es que nosotros hemos trabajado como mujeres solas, somos independientes y todo nuestro trabajo ha sido el esfuerzo de las mujeres chilenas. Es cierto que también uno recibe apoyo de los maridos, pero es secundario y estamos satisfechas porque hemos logrado una expansión bien importante.
Somos numerosas y vamos aumentando, por ejemplo tenemos logia en Puerto Montt, en Quillota, en Viña del Mar, Curicó, estamos en formación en Ovalle, La Serena, Punta Arenas, Temuco, Osorno y San Fernando.
¿Cuál es la labor que realizan?-La masonería es una institución iniciática, es filosófica, humanista, las que ingresamos vamos en busca de nuestro perfeccionamiento personal, pero con la finalidad de irradiar nuestros principios a la sociedad, porque la masonería es esencialmente humanista y busca una sociedad mejor, con principios más solidarios, más fraternos. Los principios laicos, la libertad de conciencia es para nosotros muy importante.
Como mujeres, ¿qué posición tienen frente a temas como la píldora del día después?-Para nosotros, lo principal es que las mujeres tengan la capacidad de ser libres en su pensamiento, de tener la libertad de conciencia. Estimamos que la píldora del día después es una decisión personal, de cada una, y en relación a toda la discusión que se ha producido de entregar la píldora desde los 14 años, en realidad , nosotros pensamos que es de justicia que así sea.
En la práctica, resulta que los jóvenes de estratos sociales más bajos son los que no tienen oportunidades de obtener la píldora, en cambio en estratos más altos, bueno, ellas pueden comprarla. Entonces, realmente, para proteger a la juventud nosotros consideramos que el Estado tenga políticas para todas las chilenas.
¿Y cómo ve la igualdad entre hombres y mujeres en Chile?-Nosotros no podemos pensar que porque tenemos una Presidenta hemos avanzado mucho. Nos falta todavía, no existe aún una igualdad. Generalmente, la mujer debe aún priorizar cuando llega el momento de la decisión. O sigue siendo la profesional exitosa con mucho sufrimiento personal, o decide por la familia, con mucho sufrimiento profesional. En ambos casos, es una renuncia.
Informacion Masonica del Peru editada por la B:.R:.L:.S:. Fenix No. 137Jurisdiccion de la Gran Logia Constitucional del Peru.Nos Adscribimos a los principios Masonicos de Libertad de Pensamiento y de Consciencia,la Revista Masonica Fénix respeta todos los puntos de vistareflejados en la misma sin tener porqué subscribirse a ninguno de ellos necesariamente.
FENIXnews - CHILE. Para la Gran Maestra de la Gran Logia Femenina de Chile, Nancy Muñoz Miranda(ver foto adjunta), la libertad de las mujeres es un principio fundamental. Y aunque se ha avanzado en esta materia, todavía queda mucho camino por recorrer para, además, lograr la igualdad.
En esta tarea están abocadas las mujeres masónicas que, a través del país, están formando sus propias logias. Una de ellas es la de Valdivia, Logia Alfa Cruz Nº 20, que acaba de ser instaurada.
Sobre su relación con la entidad masculina, explicó que “la única vinculación son los principios y la misma finalidad”. Pero no tienen una dependencia, al contrario, son entidades paralelas e independientes, cada una con sus propias jerarquías.
¿Cuándo nació la Gran Logia Femenina?-Como Gran Logia nacimos en 1983 , pero la primera Logia Femenina que se formó en Chile fue en 1970. Y en este tiempo hemos formado logias tanto en Santiago, como a través de Chile, por ejemplo hemos formado logias fuera de Chile, como la Gran Logia Femenina de Argentina, en Uruguay y el próximo mes vamos a formar la Gran Logia Femenina de Bolivia. Hemos trabajado para dar los principios masónicos en el Cono Sur y tenemos el proyecto de armar la Logia en Cuba.
¿Ha sido muy difícil desarrollar este trabajo?-Lo valioso de esto es que nosotros hemos trabajado como mujeres solas, somos independientes y todo nuestro trabajo ha sido el esfuerzo de las mujeres chilenas. Es cierto que también uno recibe apoyo de los maridos, pero es secundario y estamos satisfechas porque hemos logrado una expansión bien importante.
Somos numerosas y vamos aumentando, por ejemplo tenemos logia en Puerto Montt, en Quillota, en Viña del Mar, Curicó, estamos en formación en Ovalle, La Serena, Punta Arenas, Temuco, Osorno y San Fernando.
¿Cuál es la labor que realizan?-La masonería es una institución iniciática, es filosófica, humanista, las que ingresamos vamos en busca de nuestro perfeccionamiento personal, pero con la finalidad de irradiar nuestros principios a la sociedad, porque la masonería es esencialmente humanista y busca una sociedad mejor, con principios más solidarios, más fraternos. Los principios laicos, la libertad de conciencia es para nosotros muy importante.
Como mujeres, ¿qué posición tienen frente a temas como la píldora del día después?-Para nosotros, lo principal es que las mujeres tengan la capacidad de ser libres en su pensamiento, de tener la libertad de conciencia. Estimamos que la píldora del día después es una decisión personal, de cada una, y en relación a toda la discusión que se ha producido de entregar la píldora desde los 14 años, en realidad , nosotros pensamos que es de justicia que así sea.
En la práctica, resulta que los jóvenes de estratos sociales más bajos son los que no tienen oportunidades de obtener la píldora, en cambio en estratos más altos, bueno, ellas pueden comprarla. Entonces, realmente, para proteger a la juventud nosotros consideramos que el Estado tenga políticas para todas las chilenas.
¿Y cómo ve la igualdad entre hombres y mujeres en Chile?-Nosotros no podemos pensar que porque tenemos una Presidenta hemos avanzado mucho. Nos falta todavía, no existe aún una igualdad. Generalmente, la mujer debe aún priorizar cuando llega el momento de la decisión. O sigue siendo la profesional exitosa con mucho sufrimiento personal, o decide por la familia, con mucho sufrimiento profesional. En ambos casos, es una renuncia.
Informacion Masonica del Peru editada por la B:.R:.L:.S:. Fenix No. 137Jurisdiccion de la Gran Logia Constitucional del Peru.Nos Adscribimos a los principios Masonicos de Libertad de Pensamiento y de Consciencia,la Revista Masonica Fénix respeta todos los puntos de vistareflejados en la misma sin tener porqué subscribirse a ninguno de ellos necesariamente.
LA GLFF VISTA POR SU GRAN MAESTRA
Por Marie-Françoise Blanchet . Hoy ExGran Maestra de la Gran Logia Femenina de Francia
Una francmasona de la Gran Logia Femenina de Francia desea manifestar una doble aspiración: tanto por la espiritualidad de iniciada como por la responsabilidad de ciudadana. Búsqueda simbólica y proyecto humanista son los dos componentes indisociables de una iniciativa que pretende “continuar fuera la obra empezada en el templo” y que es más que nunca, en este sentido, de actualidad.
Igualmente, son también indisociables la dimensión individual y la dimensión colectiva. Sólo el conocimiento personal, el “conócete a ti mismo” socrático, permite encontrar su verdadero lugar en la sociedad y asumir totalmente su papel frente a los otros. Para reavivar la fuente, la introspección, la reflexión colectiva, el intercambio, la confrontación de ideas, el desarrollo de las solidaridades, la logia masónica es el lugar en donde se puede conjugar todo ello a la vez.
La francmasonería pretende, al mismo tiempo, enraizarse en la tradición y ser vector de progreso. Un proverbio dice que “si no se sabe de dónde se viene, no puede saberse a dónde se va” y es por ello que para nosotras es primordial la transmisión. La de nuestra historia, de nuestras herramientas simbólicas, de nuestros valores.
En efecto, creemos que para ser parte integrante de nuestra sociedad y realizar plenamente nuestro cometido, especialmente como mujeres, es necesario conocer el sentido de nuestra herencia, apropiárselo para poder, eventualmente, reinterrogarlo pasándolo por el tamiz de la modernidad.
Pese a que vivimos una época en la que la amnesia colectiva y el culto de lo instantáneo parecen a menudo prevalecer, la historia de la francmasonería, las circunstancias de su resurgimiento, sus valores e ideales fundadores, los combates que ha llevado, son valiosos puntos de referencia.
La francmasonería se ha afianzado, primeramente, en una profunda mutación de las ideas y en un nuevo orden del mundo –el del “Renacimiento”- al mismo tiempo que la relatividad comenzaba a impregnar la percepción del universo antes de ser científicamente formulada.
Leibniz, Locke, y, sobre todo, Newton, han marcado fuertemente el pensamiento de los primeros Masones, con un acceso global de los campos de estudio hasta entonces cerrados; las ciencias, la filosofía, incluso la organización de la sociedad. Cultivar lo complementario y las sinergias, aspirar a hacer retroceder los límites del conocimiento, tender a lo universal es, hoy como ayer, el fundamento del proyecto masónico.
Pero más que una sociedad sabia, la francmasonería es el fruto de una esperanza y de una apuesta: la esperanza de liberarse de dogmas y de buscar una solución a las guerras y a las peleas religiosas que desgarraban entonces los países; la generosa apuesta de los fundadores, que la francmasonería, por su ideal humanista y universalista sabría sobrepasar estas fracturas y realizar “la concordia universal” y el “centro de la unión”.
Es necesario insistir sobre el carácter progresista, incluso subversivo para la época de los fundamentos masónicos del rechazo de los dogmas, de la libertad de examen, del reconocimiento de la alteridad, de la tolerancia mutua, de la emancipación de las conciencias.
Igualmente, es obligado constatar que su validez ha atravesado los siglos y que son hoy como entonces de una extraordinaria actualidad.
¿Debemos decir, por desgracia?. Pues hoy, como ayer, amenazan los extremismos.
Asistimos a un resurgimiento del dogmatismo, incluso de los fanatismos y de la barbarie.
La sociedad se ha hecho permeable a una serie de interferencias de valores en los que todas las ideas son equivalentes y en donde la tolerancia serviría únicamente para evitar la confrontación. Las libertades que se creían definitivamente adquiridas son puestas de nuevo en tela de juicio. Las injusticias perduran. Los derechos fundamentales son pisoteados. También la laicidad es atacada y con ella el pacto republicano en su totalidad.
Nosotras que, como francmasonas, reclamamos un simbolismo de construcción que tiene por ideal la mejora de la humanidad, tenemos una responsabilidad particular en el rechazo del odio, así como de la búsqueda permanente del diálogo, en la práctica de la solidaridad, en la identificación de una sociedad de paz y progreso.
Nosotras que tenemos la suerte de vivir en un país en donde la libertad de conciencia es un derecho intangible y que sabemos cómo la laicidad es el máximo garante, lo hemos inscrito en la Constitución de la Gran Logia Femenina de Francia, al mismo nivel que los valores fundadores.
Así cuando hemos sido oídas por la Comisión Stasi sobre la laicidad y por la Comisión Debré sobre la presencia de signos religiosos en la escuela, hemos afirmado, muy claramente, que la laicidad –y la neutralidad que impone en el espacio público- lejos de restringir la libertad de los individuos, era la protección más segura contra toda clase de presiones y que nosotras no transigiríamos en la necesidad legislativa para hacerla respectar.
Nosotras, cuya acción se inscribe en el seno de una búsqueda de valores espirituales y morales y que somos los eslabones de una cadena de iniciadas, tenemos un deber de vigilancia contra los ataques a la dignidad de la persona humana y, en primer lugar, de los más débiles y de los más despojados.
Y puesto que es necesario constatar que son las mujeres las que son las primeras en estar amenazadas y las que sufren más duramente las discriminaciones, las opresiones y todas las formas de violencia, nosotras, francmasonas de la Gran Logia Femenina de Francia, debemos plenamente asumir nuestro compromiso y obrar con determinación para que se respeten sus derechos, se garanticen su seguridad, su integridad y su libertad.
En ello va nuestra esperanza de una humanidad más solidaria y más ilustrada. En ello va nuestra capacidad de transmitir y de permitir a todas las mujeres que sean iniciadas. En ello va nuestro honor de francmasonas.
Nuestros valores
Como lo declara el artículo 1 de la Constitución, el objetivo que persigue la Gran Logia Femenina de Francia es "la búsqueda constante y sin límite de la verdad y de la justicia en el respeto de los demás con el fin de contribuir al perfeccionamiento de la humanidad".
Es a la vez:
• Una escuela de vida que se apoya en los valores de libertad, de tolerancia, de respeto a los demás y a la persona misma. Apoyándose en su reflexión filosófica humanista pretende superar las discrepancias y rechazar las medidas de exclusión para ser "el centro de la unión".
• Una alianza universal fundada en la solidaridad, en la reunión de mujeres que optaron libremente por objetivos comunes, que trabajan y progresan juntas.
• Una orden iniciática, a la que se adhiere con plena libertad. En su búsqueda espiritual, la Francmasonería rechaza los dogmas, respeta las creencias sin exigir ninguna.
Es el arte de construirse para mejorar la construcción de la sociedad.
Trabajar en las logias para llevar al exterior sus ideas y sus valores, pensar el mundo, para poder construirlo con más eficacia, nutrirse de la herencia del pasado para ser los arquitectos del porvenir, éste es el ideal de las Francmasonas de la Gran Logia Femenina de Francia.
Este ideal se mantiene gracias al compromiso de cada francmasona para participar activamente en su logia a dicho trabajo de construcción y defender fuera, con más eficacia, un ideal de dignidad humana, de justicia, de democracia.
Fiel a los principios fundadores de la Francmasonería Universal, la Gran Logia Femenina de Francia respeta formalmente las leyes del país. Ha hecho suya la divisa de la República francesa, "Libertad, Igualdad, Fraternidad".
La transmisión
¿ Qué hemos recibido que sea tan valioso como para obligarnos a transmitirlo?La Francmasonería llamada especulativa se organizó, desde principios del siglo XXVIII, con y alrededor de personas de varias orígenes que buscaban un espacio de libertad para expresar su búsqueda de tolerancia recíproca y de unión.
De los masones y de las masonas que nos precedieron,
Hemos recibido este método que se revela gradualmente: cuando los conocimientos del grado anterior han sido asimilados, se puede incorporar a esta base conocimientos complementarios. El trabajo no se acaba nunca, cada situación nos lleva a la necesidad de estudiar, comprender, rectificar con humildad, pero con dignidad;
Hemos recibido las herramientas necesarias: los símbolos y el ritual. El eje del método es el desarrollo del pensamiento simbólico, verdadera herramienta de evolución. Se revela en el ámbito individual, íntimo, y se afirma gracias a la confrontación fraterna y colectiva de la logia.
Porque todo… ocurre en logia, donde todo está ordenado, orientado, separado, diferenciado. El ritual da ritmo y orden a todas las cosas, sitúa a cada una, constituye un espacio de aprendizaje de los vínculos entre sí mismo y sí mismo, entre sí mismo y los demás, entre sí mismo y el mundo.
Es la vivencia, día tras día, de la búsqueda permanente en el interior de las logias que permite la relación de la francmasona consigo misma, con el grupo, y luego con la sociedad. El camino de la iniciación masónica constituye una búsqueda de sentido, un deseo de progreso, de entendimiento, para actuar más allá de las opiniones partidarias, de las barreras sociales, de los tópicos reductores.
Nuestro método masónico se inspira en todo esto para que podamos encaminarnos hacia el ideal que nos hemos impuesto libremente: el perfeccionamiento espiritual, moral y material de la humanidad.
Una francmasona de la Gran Logia Femenina de Francia desea manifestar una doble aspiración: tanto por la espiritualidad de iniciada como por la responsabilidad de ciudadana. Búsqueda simbólica y proyecto humanista son los dos componentes indisociables de una iniciativa que pretende “continuar fuera la obra empezada en el templo” y que es más que nunca, en este sentido, de actualidad.
Igualmente, son también indisociables la dimensión individual y la dimensión colectiva. Sólo el conocimiento personal, el “conócete a ti mismo” socrático, permite encontrar su verdadero lugar en la sociedad y asumir totalmente su papel frente a los otros. Para reavivar la fuente, la introspección, la reflexión colectiva, el intercambio, la confrontación de ideas, el desarrollo de las solidaridades, la logia masónica es el lugar en donde se puede conjugar todo ello a la vez.
La francmasonería pretende, al mismo tiempo, enraizarse en la tradición y ser vector de progreso. Un proverbio dice que “si no se sabe de dónde se viene, no puede saberse a dónde se va” y es por ello que para nosotras es primordial la transmisión. La de nuestra historia, de nuestras herramientas simbólicas, de nuestros valores.
En efecto, creemos que para ser parte integrante de nuestra sociedad y realizar plenamente nuestro cometido, especialmente como mujeres, es necesario conocer el sentido de nuestra herencia, apropiárselo para poder, eventualmente, reinterrogarlo pasándolo por el tamiz de la modernidad.
Pese a que vivimos una época en la que la amnesia colectiva y el culto de lo instantáneo parecen a menudo prevalecer, la historia de la francmasonería, las circunstancias de su resurgimiento, sus valores e ideales fundadores, los combates que ha llevado, son valiosos puntos de referencia.
La francmasonería se ha afianzado, primeramente, en una profunda mutación de las ideas y en un nuevo orden del mundo –el del “Renacimiento”- al mismo tiempo que la relatividad comenzaba a impregnar la percepción del universo antes de ser científicamente formulada.
Leibniz, Locke, y, sobre todo, Newton, han marcado fuertemente el pensamiento de los primeros Masones, con un acceso global de los campos de estudio hasta entonces cerrados; las ciencias, la filosofía, incluso la organización de la sociedad. Cultivar lo complementario y las sinergias, aspirar a hacer retroceder los límites del conocimiento, tender a lo universal es, hoy como ayer, el fundamento del proyecto masónico.
Pero más que una sociedad sabia, la francmasonería es el fruto de una esperanza y de una apuesta: la esperanza de liberarse de dogmas y de buscar una solución a las guerras y a las peleas religiosas que desgarraban entonces los países; la generosa apuesta de los fundadores, que la francmasonería, por su ideal humanista y universalista sabría sobrepasar estas fracturas y realizar “la concordia universal” y el “centro de la unión”.
Es necesario insistir sobre el carácter progresista, incluso subversivo para la época de los fundamentos masónicos del rechazo de los dogmas, de la libertad de examen, del reconocimiento de la alteridad, de la tolerancia mutua, de la emancipación de las conciencias.
Igualmente, es obligado constatar que su validez ha atravesado los siglos y que son hoy como entonces de una extraordinaria actualidad.
¿Debemos decir, por desgracia?. Pues hoy, como ayer, amenazan los extremismos.
Asistimos a un resurgimiento del dogmatismo, incluso de los fanatismos y de la barbarie.
La sociedad se ha hecho permeable a una serie de interferencias de valores en los que todas las ideas son equivalentes y en donde la tolerancia serviría únicamente para evitar la confrontación. Las libertades que se creían definitivamente adquiridas son puestas de nuevo en tela de juicio. Las injusticias perduran. Los derechos fundamentales son pisoteados. También la laicidad es atacada y con ella el pacto republicano en su totalidad.
Nosotras que, como francmasonas, reclamamos un simbolismo de construcción que tiene por ideal la mejora de la humanidad, tenemos una responsabilidad particular en el rechazo del odio, así como de la búsqueda permanente del diálogo, en la práctica de la solidaridad, en la identificación de una sociedad de paz y progreso.
Nosotras que tenemos la suerte de vivir en un país en donde la libertad de conciencia es un derecho intangible y que sabemos cómo la laicidad es el máximo garante, lo hemos inscrito en la Constitución de la Gran Logia Femenina de Francia, al mismo nivel que los valores fundadores.
Así cuando hemos sido oídas por la Comisión Stasi sobre la laicidad y por la Comisión Debré sobre la presencia de signos religiosos en la escuela, hemos afirmado, muy claramente, que la laicidad –y la neutralidad que impone en el espacio público- lejos de restringir la libertad de los individuos, era la protección más segura contra toda clase de presiones y que nosotras no transigiríamos en la necesidad legislativa para hacerla respectar.
Nosotras, cuya acción se inscribe en el seno de una búsqueda de valores espirituales y morales y que somos los eslabones de una cadena de iniciadas, tenemos un deber de vigilancia contra los ataques a la dignidad de la persona humana y, en primer lugar, de los más débiles y de los más despojados.
Y puesto que es necesario constatar que son las mujeres las que son las primeras en estar amenazadas y las que sufren más duramente las discriminaciones, las opresiones y todas las formas de violencia, nosotras, francmasonas de la Gran Logia Femenina de Francia, debemos plenamente asumir nuestro compromiso y obrar con determinación para que se respeten sus derechos, se garanticen su seguridad, su integridad y su libertad.
En ello va nuestra esperanza de una humanidad más solidaria y más ilustrada. En ello va nuestra capacidad de transmitir y de permitir a todas las mujeres que sean iniciadas. En ello va nuestro honor de francmasonas.
Nuestros valores
Como lo declara el artículo 1 de la Constitución, el objetivo que persigue la Gran Logia Femenina de Francia es "la búsqueda constante y sin límite de la verdad y de la justicia en el respeto de los demás con el fin de contribuir al perfeccionamiento de la humanidad".
Es a la vez:
• Una escuela de vida que se apoya en los valores de libertad, de tolerancia, de respeto a los demás y a la persona misma. Apoyándose en su reflexión filosófica humanista pretende superar las discrepancias y rechazar las medidas de exclusión para ser "el centro de la unión".
• Una alianza universal fundada en la solidaridad, en la reunión de mujeres que optaron libremente por objetivos comunes, que trabajan y progresan juntas.
• Una orden iniciática, a la que se adhiere con plena libertad. En su búsqueda espiritual, la Francmasonería rechaza los dogmas, respeta las creencias sin exigir ninguna.
Es el arte de construirse para mejorar la construcción de la sociedad.
Trabajar en las logias para llevar al exterior sus ideas y sus valores, pensar el mundo, para poder construirlo con más eficacia, nutrirse de la herencia del pasado para ser los arquitectos del porvenir, éste es el ideal de las Francmasonas de la Gran Logia Femenina de Francia.
Este ideal se mantiene gracias al compromiso de cada francmasona para participar activamente en su logia a dicho trabajo de construcción y defender fuera, con más eficacia, un ideal de dignidad humana, de justicia, de democracia.
Fiel a los principios fundadores de la Francmasonería Universal, la Gran Logia Femenina de Francia respeta formalmente las leyes del país. Ha hecho suya la divisa de la República francesa, "Libertad, Igualdad, Fraternidad".
La transmisión
¿ Qué hemos recibido que sea tan valioso como para obligarnos a transmitirlo?La Francmasonería llamada especulativa se organizó, desde principios del siglo XXVIII, con y alrededor de personas de varias orígenes que buscaban un espacio de libertad para expresar su búsqueda de tolerancia recíproca y de unión.
De los masones y de las masonas que nos precedieron,
Hemos recibido este método que se revela gradualmente: cuando los conocimientos del grado anterior han sido asimilados, se puede incorporar a esta base conocimientos complementarios. El trabajo no se acaba nunca, cada situación nos lleva a la necesidad de estudiar, comprender, rectificar con humildad, pero con dignidad;
Hemos recibido las herramientas necesarias: los símbolos y el ritual. El eje del método es el desarrollo del pensamiento simbólico, verdadera herramienta de evolución. Se revela en el ámbito individual, íntimo, y se afirma gracias a la confrontación fraterna y colectiva de la logia.
Porque todo… ocurre en logia, donde todo está ordenado, orientado, separado, diferenciado. El ritual da ritmo y orden a todas las cosas, sitúa a cada una, constituye un espacio de aprendizaje de los vínculos entre sí mismo y sí mismo, entre sí mismo y los demás, entre sí mismo y el mundo.
Es la vivencia, día tras día, de la búsqueda permanente en el interior de las logias que permite la relación de la francmasona consigo misma, con el grupo, y luego con la sociedad. El camino de la iniciación masónica constituye una búsqueda de sentido, un deseo de progreso, de entendimiento, para actuar más allá de las opiniones partidarias, de las barreras sociales, de los tópicos reductores.
Nuestro método masónico se inspira en todo esto para que podamos encaminarnos hacia el ideal que nos hemos impuesto libremente: el perfeccionamiento espiritual, moral y material de la humanidad.
28.3.07
DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA
RESUM DE LA CONFERENCIA
DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA
por ROSA TUR i FERNANDEZ DE SEVILLA
La maçoneria fa servir els ritus i els símbols de l'ofici de constructor, del treballador de la pedra.
Aquesta afirmació ens lliga la maçoneria amb els antics constructors de catedrals i la maçoneria actual, moderna o especulativa, termes que a partir d’ara emprarem indistintament, prové de la maçoneria operativa, la qual li ha transmès no solament els seus símbols com hem dit sinó al mateix temps els rituals d'iniciació que empraren els maçons durant la Edat Mitja.
Bé, quan parlem de maçoneria operativa podríem suposar que aquests maçons únicament treballaven físicament la pedra, és a dir, feien una acció.
Ell també proposa com origen de la maçoneria especulativa o moderna el pitagorisme, del qual hauria pres la geometria i, per una cadena ininterrompuda a través dels Col·legia Fabrorum romans i les corporacions de constructors de la Edat Mitja hauria arribat fins els nostres dies.
El simbolisme maçònic provindria del pitagorisme a través dels Col·legia Fabrorum i de les corporacions de constructors de la Edat Mitja. Pel que fa als rituals maçònics hauríem de parlar que el seu origen és o bé les mateixes corporacions de constructors o bé com alguns autors indiquen de les tradicions egípcies. Sobre aquest punt i tenint en compte que aquests rituals no eren escrits sinó que passaven oralment de generació en generació no podem fer sinó especulacions, ja que no és fins a l'Edat Mitja que queden enregistrats documents que fan referència a aquests rituals i en fan les descripcions dels mateixos.
Procedirem ara a buscar els orígens de la francmaçoneria i les condicions que s'exigien als que practicaven aquest ofici.
Alguns autors parlen d'Art Reial en comptes de maçoneria operativa. Art reial implica el sentit i el contingut d’Art i Ciència ja que la integració d’ambdues suposa la unió que fa possible les construccions que admirem. Aquest art reial era el que creà, constituí i edificà entre d’altres, els pòrtics reials de les façanes de les catedrals, i per tant l'obra capitals dels mestres maçons i al mateix temps la glorificació del treball segons el pla diví de la creació.
El mot francmaçó
El francmaçó era un home lliure, que ostentà aquest nom degut a les franquícies que rebien les seves corporacions dels sobirans on treballaven, però nogensmenys per la condició de homes lliures de naixement ja que aquest era un requisit imprescindible per a poder ser iniciat.
Als “Statutes of labourers” el 1351, a Anglaterra descobrim la paraula "free" que si be és indubtable que es tradueix per franc o lliure, quan parlem del ofici de constructors, si aquest adjectiu l’afegim a la paraula "stone" pedra significa pedra tova, que pot servir per a tallar i esculpir, en oposició a "roughstone" pedra dura.
Aquesta interpretació té més sentit encara si pensem que aquesta distinció es evident en Anglaterra a partir del segle XII entre el constructor lliure i el obrer. Aquests constructors lliures (“Master freestone mason”) coneixen l'art de la Geometria.
A França era molt més conegut el companyerisme o companyonatge en el si de les corporacions de construcció. Haurem de pensar doncs que tal vegada maçoneria i companyerisme tingueren una sola arrel, un inici comú, almenys a França i potser també a Alemanya. Aquesta paraula de francmaçó és va estenen a partir del segle XV i el XVI però amb el seu ús es designava als quadres o a l'élite dels treballadors de la construcció.
En els països llatins com França, Itàlia o Espanya, les lògies, o confraries de maçons havien adquirit un caràcter suficientment secret en aquesta època. Per exemple a l'exterior de la catedral de Barcelona trobem les tombes dels confrares dels tres punts, és a dir, dels que varen construir la catedral.
Aquesta maçoneria medieval no va ser només una escola professional que ensenyava l'ofici de la construcció sinó que també tenia un caràcter iniciàtic.
La lògia
Parlarem ara del lloc anomenat lògia on es reunien i treballaven aquests companys. La lògia era la casa de fusta o pedra en que els obrers treballaven, Podia estar composta de dotze a vint talladors de pedra.
Quan alguns parlen de lògia s’estan referint al temple mateix, quan ho fan d’altres es refereixen al grup de maçons que conformen una Lògia o Obediència com a partir de les Constitucions d’Anderson seran denominades aquestes agrupacions de maçons. En la lògia és reunien els francmaçons i el mestre de lògia dirigia els treballs.
Sabem és que tenien taulells de dibuix, taules i el terra de guix ja que era allí a on el mestre dibuixava el pla del dia. Aquest era fet al matí i per la tarda era esborrat per tal que ningú més el veies.
Dins de les lògies hi ha constància en alguns casos de l’existència de persones a les que anomenaven arquitectes. Tenien privilegis, i els estatuts de Basilea reconeixien que el mestre, un arquitecte, conservava el seu banc en la lògia, cap a Orient.
Aquestes corporacions i associacions, aquests gremis de la Edat Mitja comencen a organitzar-se i es a través dels seus estatuts, de documents conservats o per l'estudi de les obres realitzades que podem comprendre el veritable sentit de les construccions.
La lògia d'Estrasburg va ser una de les més importants a l'Edat Mitja. Aquesta construiria entre d'altres la catedral d'Estrasburg, a on trobem també a una de les poques dones de les que ens consta que va ser maçona operativa i que formava part d’aquella lògia: Sabina de Steinbach, la filla del mestre d'obra. Ella esculpí algunes de les estàtues del portal meridional de la catedral, així com algunes escultures a la catedral de Magdenburg.
La presència a altres lògies de dones queda confirmada ja que els rituals d'iniciació de l’any 1693 d’una lògia de York recullen les següents paraules com "aquell, aquella" que s'ha de convertir en maçó col·loca les mans sobre el llibre y aleshores els hi són donades les instruccions".
Les lògies en alemany eren denominades guildes. Les primeres les trobem en Tiel 1a meitat del s XI, en Tournai i Valenciennes, així com en Flandes.
Va passar un segle quasi bé on el terme de operatius i acceptats no va estar totalment definit però hem de tenir en compte que el temps que es necessitava per acabar una catedral era moltes vegades superior als 100 anys, per tant no és estrany.
I d'aquí passarem ja al 24 de juny de 1717 quan quatre lògies no operatives es reuneixen a Londres i decideixen constituir la Gran Lògia de Londres i de Westminster.
Aquesta creació ens porta fins a una altra data significativa: 1723. Es la data en que es publica la primera edició de les Constitucions anomenades d'Anderson, tot recollint els Old Charges. Passarem a explicar a continuació el sentit d’aquestes Constitucions.
Les constitucions d'Anderson
La redacció com dèiem va ser a càrrec de dos pastors protestants: Anderson i Desaguliers.
Aquestes Constitucions contemplen i delimiten qui pot arribar a esdevenir maçó: s’ha de ser home lliure, i de bones costums, ni dóna ni esclau... Es a partir d’aquest moment que formalment resta exclosa la dóna de la maçoneria especulativa.
De forma simbòlica el temple de pedra es converteix en l'edifici simbòlic en honor del Gran Arquitecte de l'Univers, i la construcció de la Humanitat l’objecte de la construcció.
La pedra a polir serà el ésser humà. I s'anirà polint amb contacte amb la resta de éssers que l'envolten. El maçó es revestirà del mandil i dels guants que empraven els maçons operatius. Cadascun dels útils o eines dels constructors rebrà un sentit simbòlic.
El sentit que es pot donar a aquest intent d'una nova construcció serà el d'unir homes lliures, amb inquietuds intel·lectuals, amb cultura amb un ambient de tolerància i fraternitat que fos capaç de superar els sofriments que havien portat la Reforma i la Contrarreforma en la Europa dels segles XVI i XVII. Queden prohibides les discussions sobre política i religió a dins de les lògies amb un intent de preservar aquest espai sagrat de les lluites que es mantenen fora de les lògies.
Els primers passos de la maçoneria especulativa
A Anglaterra en el segle XVIII estem doncs davant d'una nova maçoneria. Els membres acceptats han eclipsat als maçons d'ofici, als operatius. No obstant nombrosos maçons d'ofici formaran part encara de les lògies escoceses. Són per tant aquests els que estableixen una indubtable continuïtat entre la maçoneria operativa i la especulativa.
La Gran Lògia de Londres s’estén primer per la illa i més tard comença a obrir lògies a França. La primera lògia es constituirà a Paris el 3 d'abril de 1725. El 1735 desprès de la creació de noves lògies en territori francès es sol·licita a Londres l'establiment d'una Gran Lògia Provincial dependent de la Gran Lògia d'Anglaterra, però no serà fins 1743 que s’acordà crear la Gran Lògia anglesa de França. Més tard en 1755 es creà la Gran Lògia de França. El 1773 es creà el Gran Orient de França sota bases lliberals
que primer s’anomenarà Gran Lògia Nacional de França.
En 1751 trobem que es crea a Anglaterra la molt antiga i honorable societat dels lliures i acceptats maçons. Aquests mantindran la maçoneria operativa i titllaran a la Gran Lògia de Londres de "moderns".
I serà a partir de 1757 quan apareix el terme especulatiu tal com el coneixem avui en dia.
La maçoneria es transforma finalment en una institució ètica, susceptible de propagar-se per tots els pobles civilitzats, assolint una gran difusió entre els pre-romàntics i els racionalistes. Conformada segons els principis de la Il·lustració es convertí en una divulgadora eficaç de la filosofia d'aquest segle de les Llums.
Posteriorment la maçoneria arribà a Amèrica del Sud i hem de fer constar que la majoria dels seus llibertadors seran maçons: José Martí, Simón Bolívar, San Martí, Juárez, ... i molts altres essent portadora doncs la maçoneria de la llum de la llibertat a les terres d'Amèrica.
Barcelona, maig de 2000
Conferència impartida a la Biblioteca Arús de Barcelona
DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA
por ROSA TUR i FERNANDEZ DE SEVILLA
La maçoneria fa servir els ritus i els símbols de l'ofici de constructor, del treballador de la pedra.
Aquesta afirmació ens lliga la maçoneria amb els antics constructors de catedrals i la maçoneria actual, moderna o especulativa, termes que a partir d’ara emprarem indistintament, prové de la maçoneria operativa, la qual li ha transmès no solament els seus símbols com hem dit sinó al mateix temps els rituals d'iniciació que empraren els maçons durant la Edat Mitja.
Bé, quan parlem de maçoneria operativa podríem suposar que aquests maçons únicament treballaven físicament la pedra, és a dir, feien una acció.
Ell també proposa com origen de la maçoneria especulativa o moderna el pitagorisme, del qual hauria pres la geometria i, per una cadena ininterrompuda a través dels Col·legia Fabrorum romans i les corporacions de constructors de la Edat Mitja hauria arribat fins els nostres dies.
El simbolisme maçònic provindria del pitagorisme a través dels Col·legia Fabrorum i de les corporacions de constructors de la Edat Mitja. Pel que fa als rituals maçònics hauríem de parlar que el seu origen és o bé les mateixes corporacions de constructors o bé com alguns autors indiquen de les tradicions egípcies. Sobre aquest punt i tenint en compte que aquests rituals no eren escrits sinó que passaven oralment de generació en generació no podem fer sinó especulacions, ja que no és fins a l'Edat Mitja que queden enregistrats documents que fan referència a aquests rituals i en fan les descripcions dels mateixos.
Procedirem ara a buscar els orígens de la francmaçoneria i les condicions que s'exigien als que practicaven aquest ofici.
Alguns autors parlen d'Art Reial en comptes de maçoneria operativa. Art reial implica el sentit i el contingut d’Art i Ciència ja que la integració d’ambdues suposa la unió que fa possible les construccions que admirem. Aquest art reial era el que creà, constituí i edificà entre d’altres, els pòrtics reials de les façanes de les catedrals, i per tant l'obra capitals dels mestres maçons i al mateix temps la glorificació del treball segons el pla diví de la creació.
El mot francmaçó
El francmaçó era un home lliure, que ostentà aquest nom degut a les franquícies que rebien les seves corporacions dels sobirans on treballaven, però nogensmenys per la condició de homes lliures de naixement ja que aquest era un requisit imprescindible per a poder ser iniciat.
Als “Statutes of labourers” el 1351, a Anglaterra descobrim la paraula "free" que si be és indubtable que es tradueix per franc o lliure, quan parlem del ofici de constructors, si aquest adjectiu l’afegim a la paraula "stone" pedra significa pedra tova, que pot servir per a tallar i esculpir, en oposició a "roughstone" pedra dura.
Aquesta interpretació té més sentit encara si pensem que aquesta distinció es evident en Anglaterra a partir del segle XII entre el constructor lliure i el obrer. Aquests constructors lliures (“Master freestone mason”) coneixen l'art de la Geometria.
A França era molt més conegut el companyerisme o companyonatge en el si de les corporacions de construcció. Haurem de pensar doncs que tal vegada maçoneria i companyerisme tingueren una sola arrel, un inici comú, almenys a França i potser també a Alemanya. Aquesta paraula de francmaçó és va estenen a partir del segle XV i el XVI però amb el seu ús es designava als quadres o a l'élite dels treballadors de la construcció.
En els països llatins com França, Itàlia o Espanya, les lògies, o confraries de maçons havien adquirit un caràcter suficientment secret en aquesta època. Per exemple a l'exterior de la catedral de Barcelona trobem les tombes dels confrares dels tres punts, és a dir, dels que varen construir la catedral.
Aquesta maçoneria medieval no va ser només una escola professional que ensenyava l'ofici de la construcció sinó que també tenia un caràcter iniciàtic.
La lògia
Parlarem ara del lloc anomenat lògia on es reunien i treballaven aquests companys. La lògia era la casa de fusta o pedra en que els obrers treballaven, Podia estar composta de dotze a vint talladors de pedra.
Quan alguns parlen de lògia s’estan referint al temple mateix, quan ho fan d’altres es refereixen al grup de maçons que conformen una Lògia o Obediència com a partir de les Constitucions d’Anderson seran denominades aquestes agrupacions de maçons. En la lògia és reunien els francmaçons i el mestre de lògia dirigia els treballs.
Sabem és que tenien taulells de dibuix, taules i el terra de guix ja que era allí a on el mestre dibuixava el pla del dia. Aquest era fet al matí i per la tarda era esborrat per tal que ningú més el veies.
Dins de les lògies hi ha constància en alguns casos de l’existència de persones a les que anomenaven arquitectes. Tenien privilegis, i els estatuts de Basilea reconeixien que el mestre, un arquitecte, conservava el seu banc en la lògia, cap a Orient.
Aquestes corporacions i associacions, aquests gremis de la Edat Mitja comencen a organitzar-se i es a través dels seus estatuts, de documents conservats o per l'estudi de les obres realitzades que podem comprendre el veritable sentit de les construccions.
La lògia d'Estrasburg va ser una de les més importants a l'Edat Mitja. Aquesta construiria entre d'altres la catedral d'Estrasburg, a on trobem també a una de les poques dones de les que ens consta que va ser maçona operativa i que formava part d’aquella lògia: Sabina de Steinbach, la filla del mestre d'obra. Ella esculpí algunes de les estàtues del portal meridional de la catedral, així com algunes escultures a la catedral de Magdenburg.
La presència a altres lògies de dones queda confirmada ja que els rituals d'iniciació de l’any 1693 d’una lògia de York recullen les següents paraules com "aquell, aquella" que s'ha de convertir en maçó col·loca les mans sobre el llibre y aleshores els hi són donades les instruccions".
Les lògies en alemany eren denominades guildes. Les primeres les trobem en Tiel 1a meitat del s XI, en Tournai i Valenciennes, així com en Flandes.
Va passar un segle quasi bé on el terme de operatius i acceptats no va estar totalment definit però hem de tenir en compte que el temps que es necessitava per acabar una catedral era moltes vegades superior als 100 anys, per tant no és estrany.
I d'aquí passarem ja al 24 de juny de 1717 quan quatre lògies no operatives es reuneixen a Londres i decideixen constituir la Gran Lògia de Londres i de Westminster.
Aquesta creació ens porta fins a una altra data significativa: 1723. Es la data en que es publica la primera edició de les Constitucions anomenades d'Anderson, tot recollint els Old Charges. Passarem a explicar a continuació el sentit d’aquestes Constitucions.
Les constitucions d'Anderson
La redacció com dèiem va ser a càrrec de dos pastors protestants: Anderson i Desaguliers.
Aquestes Constitucions contemplen i delimiten qui pot arribar a esdevenir maçó: s’ha de ser home lliure, i de bones costums, ni dóna ni esclau... Es a partir d’aquest moment que formalment resta exclosa la dóna de la maçoneria especulativa.
De forma simbòlica el temple de pedra es converteix en l'edifici simbòlic en honor del Gran Arquitecte de l'Univers, i la construcció de la Humanitat l’objecte de la construcció.
La pedra a polir serà el ésser humà. I s'anirà polint amb contacte amb la resta de éssers que l'envolten. El maçó es revestirà del mandil i dels guants que empraven els maçons operatius. Cadascun dels útils o eines dels constructors rebrà un sentit simbòlic.
El sentit que es pot donar a aquest intent d'una nova construcció serà el d'unir homes lliures, amb inquietuds intel·lectuals, amb cultura amb un ambient de tolerància i fraternitat que fos capaç de superar els sofriments que havien portat la Reforma i la Contrarreforma en la Europa dels segles XVI i XVII. Queden prohibides les discussions sobre política i religió a dins de les lògies amb un intent de preservar aquest espai sagrat de les lluites que es mantenen fora de les lògies.
Els primers passos de la maçoneria especulativa
A Anglaterra en el segle XVIII estem doncs davant d'una nova maçoneria. Els membres acceptats han eclipsat als maçons d'ofici, als operatius. No obstant nombrosos maçons d'ofici formaran part encara de les lògies escoceses. Són per tant aquests els que estableixen una indubtable continuïtat entre la maçoneria operativa i la especulativa.
La Gran Lògia de Londres s’estén primer per la illa i més tard comença a obrir lògies a França. La primera lògia es constituirà a Paris el 3 d'abril de 1725. El 1735 desprès de la creació de noves lògies en territori francès es sol·licita a Londres l'establiment d'una Gran Lògia Provincial dependent de la Gran Lògia d'Anglaterra, però no serà fins 1743 que s’acordà crear la Gran Lògia anglesa de França. Més tard en 1755 es creà la Gran Lògia de França. El 1773 es creà el Gran Orient de França sota bases lliberals
que primer s’anomenarà Gran Lògia Nacional de França.
En 1751 trobem que es crea a Anglaterra la molt antiga i honorable societat dels lliures i acceptats maçons. Aquests mantindran la maçoneria operativa i titllaran a la Gran Lògia de Londres de "moderns".
I serà a partir de 1757 quan apareix el terme especulatiu tal com el coneixem avui en dia.
La maçoneria es transforma finalment en una institució ètica, susceptible de propagar-se per tots els pobles civilitzats, assolint una gran difusió entre els pre-romàntics i els racionalistes. Conformada segons els principis de la Il·lustració es convertí en una divulgadora eficaç de la filosofia d'aquest segle de les Llums.
Posteriorment la maçoneria arribà a Amèrica del Sud i hem de fer constar que la majoria dels seus llibertadors seran maçons: José Martí, Simón Bolívar, San Martí, Juárez, ... i molts altres essent portadora doncs la maçoneria de la llum de la llibertat a les terres d'Amèrica.
Barcelona, maig de 2000
Conferència impartida a la Biblioteca Arús de Barcelona
LIBERALISME I MAÇONERIA
¿Que entenem per liberalisme?
Hom ha definit el liberalisme com una doctrina i un sistema, el lliberal, que defensa la llibertat política i econòmica, i per tant combat els absolutismes puix que l'absolutisme és aquell sistema, que durant bona part del segle XIX, al nostre país governà sense restriccions de tipus polític, sense representació dels ciutadans o dels estaments que formaven part del país.
Aquesta és una elemental definició de liberalisme que ens ajudarà a explicar les raons per les quals la maçoneria que defensava els drets i les llibertats tan individuals com col·lectives havia d'estar de part de qualsevol sistema anomenat lliberal.
No cal ressaltar també que el terme liberalisme al llarg dels anys ha anat prenen nous significats i inicia la seva degeneració Ens interessa aquí el sentit del liberalisme polític i no de l'econòmic o religiós.
A les acaballes de l'Antic Regim, s'anomenava liberals i liberalisme als que defensaren els drets constitucionals i contraris a l'absolutisme. La burgesia que provenia en part de la noblesa, a partir de la revolució de 1820, inicià una nova etapa i es desenvolupa essencialment a les zones urbanes i a determinades zones rurals, les més riques. Però a partir de 1820 i un cop aconseguits els drets constitucionals s'inicia una separació dels lliberals , primer passaran a ser anomenats moderats i radicals i més tard conservadors i progressistes. Fins a la revolució de 1868 dominà bàsicament el partit moderat, amb alguns períodes de predomini progressista, i és a partir de 1868 que emergiran els republicans més interclassistes.
Amb la Restauració al 1874 el terme liberal passà a ser emprat per tots els grups que aspiraven a un estat parlamentari, però la puixança prosseguirà en mans de la gran burgesia.
A partir de primers del segle XX el terme liberal comença a no correspondre als conceptes que el fonamentaren: llibertat, democràcia, respecte per l'ús i abús que se'n va fer d'ell durant la Restauració.
La masoneria i els lliberals
Els relleu periòdics afectaren també a la Maçoneria. Avui eren ben apreciats, l'endemà perseguits. Per aquest motiu la maçoneria que es desenrotlla al nostre país té algunes similituds amb les maçoneries llatines o liberals d'Europa. Mentre l’humanisme laic, i la Il·lustració causava entusiasme al nostres voltants a dins de la "pell de brau" es combatia contra el Sant Ofici, l'immovilisme,... i per tant el camí a fer en aquest sentit per part de la maçoneria era més penós
Les contradiccions existents en el si de la societat es visqueren també en el si de les lògies, en aquelles cohabitaven lliberals, monàrquics, republicans, federals, burgesos, anarquistes, catòlics, agnòstics. Per tant un ample ventall de persones ben diferents que havien per tant de produir línies incoherents en alguns moments que portaven a divisions entre les diferents obediències. Però el que passava a dins de les lògies no era sinó el reflex del que passava a la societat en general on les lluites eren ferotges.
El contradictori Galdós
La contradicció interna de molts homes del segle XIX la materialitza, per a mi, en Benito Pérez Galdós. Li deien el “cigroner” en clara al·lusió a la defensa que feia dels homes i en contra de la èlit, com diu Tuñon de Lara. Al llarg dels Episodis Nacionals primerencs i d’obres com La família de León Roch, Glòria o Donya Perfecta trobem tradició, fanatisme, intolerància i rutina mental per un costat, i progrés, cientifisme, liberalisme per l’altre. Les dues Espanyes conviuen a les seves obres i amb el pas del temps aquesta oposició de tendències es matisarà.
Ell valora el fet educacional fins a tal punt que se’l lliga amb el krausisme per la defensa que fa d’aquest sistema. Hi havia un cert utopisme en ell ja que creia que l’educació podia ser suficient per a la redenció social.
Els seus personatges femenins són esplèndids i en molts casos trenquen motllos respecte dels valors tradicionals assignats a les dones.
També hem de parlar del seu anticlericalisme cristià, ja que fa una forta crítica de l’aprofitament per part de les classes dominants de la religió així com de la funció de la institució eclesiàstica de la època.
I finalment hem de dir que és el primer que comença a fer una literatura urbana en front de la literatura rural predominant, exponent de la qual seria l’escriptor Leopoldo Alas Clarin.
Per tant, hem de dir que els valors que defensa als seus llibres Galdós, home que va ser molt llegit pel poble en general havien nascut en el si de la burgesia liberal. Però tant ell com Clarin seran defensors del quart poder: el poble En les seves obres posen de manifest l’allunyament del poble del que passa a la política sinó es per mofar-se o ignorar-la.
La condemna que es fa de la maçoneria com anticlerical és certa en part ja que com hem dit hi havia maçons catòlics a dins d'ella i inclusiu capellans. A més tenint en compte que el clergat era antiliberal tothom que és declarés liberal acabava essent anticlerical.
La masoneria del segle XIX a la Guerra del 36
Resumirem ara amb un recull cronològic els períodes d'activitat i inactivitat de la maçoneria al llarg del segle XIX i fins al període de la Guerra espanyola de 1936, tot deixant de manifest que és un apunt.
Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.
A partir de la Guerra de la Independència - 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país - i sota el regnat de Josep I, . El pertany a la maçoneria durant les Corts de Cadis era prova d'afrancesament i el 19 de gener de 1812 es confirma el RD de 2 de juliol de 1751 prohibint la maçoneria. Durant la Guerra de la Independència i com posaran de manifest alguns estudiosos es dona la circumstància que mentre uns oficials estan tancats a la presó per maçons pel Sant Ofici altres que havien passat a França, s'han fet maçons i tornant amb la invasió com a tals ingressant a les files liberals.
El període absolutista de Ferran VII és de persecució total i per tant es torna inactiva. Només arriba al poder i considerant iguals a maçons i liberals firmà el decret de 24 de maig de 1814 prohibint les associacions secretes. La informació de que es disposa durant aquest període sobre la presencia de la maçoneria va lligada a l'estudi dels expedients inquisitorials.
Per mostra un document recollit per Juan Blázquez en la seva Introducció a la Maçoneria
Ens guardarem d'aquells que prediquen llibertat, perquè són els primers que volen formar part de la tirania i encara que amb humiliacions i baixeses aspiren a ocupar els primers llocs i aleshores són més forts tirans i més irreligiosos que aquells als que criticaven ...
De 1820, data de la sublevació de Riego, que era maçó i de la proclamació de la Constitució de 1812 fins a 1823 torna a ser acceptada i n'hi ha ministres que ho són. Al 1821 s'havia publicat una encíclica la "Ecclesiam Christi" contra els carbonaris però també incloïa als maçons, començant així a lligar una i altra associació.
Durant el període absolutista de 1823 a 1833 desapareix de nou.
Ferran VII el 6 de desembre de 1823 culpa a la Maçoneria de les revolucions a Espanya i Amèrica acollint-se a les declaracions de l'Encíclica abans esmentada. La repressió de la maçoneria es molt forta però ja portada a terme per la policia no per la Inquisició. I al 1824 prohibeix la maçoneria i totes les societats secretes.
Durant la regència d'Espartero reapareix quan la reina regent Maria Cristina promulgà l'amnistia als maçons arrepentits, però no es podien iniciar de nous. L'estatut Real del govern de Martínez de la Rosa, que era considerat maçó porta de nou al govern a maçons. Martínez de la Rosa no va aconseguir la unió del liberalisme i a partir d'aquest moment comencen les corrents radicals i conservadores de les que hem parlat a l'inici de l'exposició i que s'anomenaran progressistes i moderats conforme avança el segle. Aquesta divisió evidentment suposa divisions també en el si de la Maçoneria que fins aleshores existien.
Davant les dificultats dels governs de Narraves torna a les catacumbes cap a 1848.
Amb el retorn d'Espartero entre 1854 -56 torna a la seva activitat.
Vindrà després una gran davallada i tornà a sorgir amb una etapa important a nivell públic des de 1867 a 1875. Es l'etapa de govern del general Serrano, Prim i el rei Amadeu I. Durant aquesta etapa bona part dels presidents del govern i alguns ministres seran maçons.
Durant aquest període torna a donar-se una clara persecució de la maçoneria per part de l'església, aquesta vegada declara excomulgats a tots els que pertanyessin a la maçoneria, hi ho fa en Pius IX amb l'encíclica "Quanta cura" (8 de desembre de 1864) i la constitució "Apostolicae sedis" del 12 d'octubre de 1869.
A partir de la Restauració i sobre tot a partir de 1881 comença una de les etapes més brillants de la maçoneria. S'inicia també la participació de la dona als treballs maçònics, amb lògies d'adopció o compartint treballs a lògies masculines.
El 1888 Miquel de Morayta aconsegueix unificar les dos Obediències més nombroses: El Gran Orient d'Espanya i el Grande Oriente Nacional formant el Gran orient Nacional d'Espanya.
Durant aquest període s'actua amb àmbits socials creen Societats de socor, auxili i ajuda mútua, apareixen gran número de periòdics maçònics, dels quals hi ha recollits alguns a aquesta Biblioteca que donen fe de la mobilitat i efervescència de la maçoneria de fi de segle. Però també continuaven els atacs de l'església. Lleó XIII publica diverses encícliques, la més important pels seus durs atacs és la "Humanum genus" de 20 d'abril de 1884. Aquesta tingué al nostre país gran influència en els atacs que rebrà més endavant la Maçoneria espanyola.
El fet de haver tingut entre les seves files als més ardents defensor del liberalisme i del progrés portà a crear animadversions molt intenses també.
Una de les diferencies de la maçoneria espanyola amb la resta d'Europa és la utilització de noms simbòlics. Aquest era un motiu de total supervivència per a no ser denunciats com era preceptiu quan finalitzava un dels períodes d'activitat per aquells que volen netejar el seu passat havien de aportar els noms d'alguns d'ells per eludir ells mateixos la presó no pas per amagar res.
A finals del segle XIX i començament del XX tot el que sonava a reformisme, republicanisme, i tot els ismes relacionats amb el liberalisme i contraris a la vegada a l'absolutisme i l'integrisme eren titllats de "maçoneria".
Les lògies es comencen a federar per regions.
Tot el període de projecció pública de la maçoneria tindrà al seu fi conforme la Dictadura de Primo de Rivera es va tornant més intolerant i conservador. Depèn dels governadors civils els quals permetien, segons les seves inclinacions a la maçoneria.
Al 1930 amb la caiguda de Primo de Rivera hi havia al nostre país uns 4000 o 5000 maçons enfront dels 10.000 que es calculà arriben a ser als períodes més importants, sent per tant un número prou baix com per acusar-lo de totes les desgracies del nostre país.
La segona República tornarà a donar llum verda als maçons però aquesta vegada els atacs tan de l'Església com dels conservadors seran molt forts. Qualsevol manifestació, acció violenta anticatòlica que es produís era responsabilitat de la maçoneria.
Aquest és un període que cal analitzar a fons per estudiar les veritables raons que movien a declarar a l'Església com a responsable de la misèria i la ignorància del poble al estat al costat dels poderosos.
El laïcisme imperant en la Constitució del 1931 i altres lleis no eren sinó idees comuns a altres països avançats i progressistes. Dels 470 diputats de 1931 uns 183 eren maçons. Cinc dels ministres també ho eren: Alexandre Lerroux, Fernando de los Ríos, Santiago Casares, i Domingo, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Luis Nicolau.
L’assassinat de Calvo Sotelo al 1936 és adjudicat a mans de maçons per part dels autors antimaçònics.
El fi de la República, i de les esperances de llibertats va commoure a tot els països veïns que havien vist com Espanya havia passat de ser un país pobre i endarrerit a ser capdavanter en molts projectes de lleis que augmentaven els drets de les persones al nostre país. Val a dir que moltes d'aquestes lleis no varen tornar fins als anys 80 al nostre país (Llei de sufragi universal, dret al divorci, ...) i per tant el retard a la nostra incorporació al futur ha estat significativa.
L'odi del dictador Franco contra la maçoneria és prou conegut per la majoria per tant no entraré en detalls. El que si diré per si algú no ho sap es que sota pseudònim - Boor - va escriure un voluminós llibre contra la maçoneria que va ser editat el 1952.
l'1 de març de 1940 es publica la Llei de Repressió de la maçoneria i el comunisme, tornant a lligar dos grups que res tenien en comú ja que en aquells moments el comunisme no permetia l'afiliació a la maçoneria dels seus membres. Aquesta llei de Repressió durà fins a 1964, quan es crea el TOP, Tribunal d'ordre Públic. Aquesta repressió tan forta va ajudar en part a conservar gran part de material de les lògies al portar tota la documentació que es requisava a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, tan conegut darrerament. Allà arribà fins i tot a recrear un Temple maçònic, manipulant tots els símbols de la Maçoneria.
A grans pinzellades, aquesta és la relació de la maçoneria amb els moviments polítics d’aquest temps que va des de 1800 a la Guerra Civil de 1936.
Com ja hem vist al llarg del segle XIX liberalisme i absolutisme es van succeint i uns i altres es dediquen a contrarestar les idees contraries. Tradició vers progrés. Lluita permanent d'uns i altres.
Miquel Artola parla de la Maçoneria dient que és difícil conèixer el paper seu paper en la creació del liberalisme ja que al dependre d'acusacions anònimes i per tant d'enemics els informes que s'elaboren sobre ella no es possible arribar a esbrinar el coneixement sobre el paper de la maçoneria en el desenvolupament del liberalisme al nostre país. Ell parla d'un procés de politització de la maçoneria al llarg del segle XIX on els maçons es dedicarien a conspirar aprofitant el caràcter secret de la institució maçònica. Per alguns autors antimaçònics la unió de conspiració i maçoneria és ben evident i restà unida al desig de poder dels seus membres. El que reconeixent malgrat tot és el poder maçònic existent en els diversos períodes liberals durant el segle XIX i fins la República de 1931.
Aquí tenim un dels veritables problemes: la maçoneria arribà al poder. Però el que cal deixar clar és que qui arribava al poder eren homes maçons i aquests homes com hem pogut veure abans no tenien ni molt menys les mateixes idees. De fet aquestes divergències polítiques i religioses eren de vegades el que comportava la separació de les diverses Obediències. El que els unia era els principis de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT i per tant la defensa d'aquests principis contra els principis absolutismes i limitadors de tota llibertat.
Quan torna a instaurar-se la Inquisició al 1815 torna la repressió contra la maçoneria i aquí de nou primarà com ha estat prou estudiat la validesa de qualsevol acusació contra la maçoneria iniciant-se un seguit d'infundis i de literatura al voltant de les veritables intencions de la maçoneria. La maçoneria comença a ser confosa amb carbonaris, comuners, i altres societats secretes que es van formen, aquests sí amb un intent d'enfonsar els poders absolutistes.
No obstant a dins de la maçoneria i fora d'enceses proclamacions de llibertat en tots els ordres la maçoneria no es dedica a defensar un o altre sistema polític sinó a defensar uns drets de llibertat ja sigui polític o religiós però no oblidem que la maçoneria té prohibit parlar al seu interior de política i de religió justament per aconseguir integrar i fe bo el seu ideal de Tolerància entre d'altres.
La maçoneria accepta els governs establerts i prova d'això es que a alguns països el Gran Mestre o màxima autoritat de la Maçoneria és, simbòlicament, la màxima autoritat política del país. Cosa no prou entesa per alguns. Aquesta acceptació del poder establir és, al meu entendre, una manera d'evitar els atacs que varen rebre altres grups com els templers o els càtars que feien els poders quan es sentien atacats per homes que no podien acceptar la privació dels drets personals.
Els països on sempre ha estat prohibida i perseguida la maçoneria és a tots els dictatorials i els que han negat els drets fonamentals de l'home per tant la defensa aferrissada dels drets humans individuals per part dels maçons ha de ser admès en aquest sentit estricte i no mes enllà de la seva significació simple d'uns homes que volien el progrés de la humanitat a traves de la millora de l’ésser humà en particular.
Interessos, principis i actuacions de la maçoneria
Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.
A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir i per tant de vegades s'ha parlat del republicanisme de la maçoneria però no es per republicanisme en si sinó tractant de defensar els drets vulnerats, ja que alguns règims monàrquics tenen maçoneria i es brinda a les lògies pel poder que governa.
Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Es la contradicció d'un regim com el castrista. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.
Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina. Crec que aquest exemple és suficientment il·lustratiu del que ha suposat en un país com Turquia la Maçoneria per no seguir donant exemples.
Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.
Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.
La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.
Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.
El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.
La maçoneria i l'esglesia catòlica
L'església catòlica ha presentat sempre batalla contra els maçons però la realitat és que surt aquesta lluita contra la maçoneria de l'estat polític del Vaticà, que veu atacat el seu poder no pas religiós sinó polític pels incipients nacionalismes italians (els carbonaris).
Durant el segle XIX i com ja hem avançat l'antiliberalisme de l'església provoca una reacció de la maçoneria i per tant s'inicien uns atacs i contraatacs. A més en la seva lluita per la llibertat dels drets l'home maçó veu com a necessari "treure a la dona del poder de la sotana". La educació es donada per mares que a la vegada depenen del que el mossèn a l'església i al confessionari els hi dirà per tant l'intent de la maçoneria per alliberar a la dona d'aquesta submissió serà un dels seus objectius però per aconseguir un canvi en l'educació dels infants i sobre tot des de finals del segle XX per aconseguir el vot lliure i no captiu com deien alguns de l'església.
L'educació i la maçoneria
L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.
En aquesta sala on ens trobem podem llegir un rètol que diu: Quan més a prop de la il·lustració més lluny de l’absolutisme.
Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:
Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.
Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació però la instauració un sistema secular públic i d'una universitat estatal ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional.
Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Alvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció.
Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.
Hi ha planxes d'una frescor i d'una exaltació tal en defensa de l'alliberament de la dona de les sotanes que el llegir-les veiem que en alguns casos estem on érem el segle passat. L'actualitat de molts dels raonaments que si feien encara avui són perfectament vigents. Recomano a aquells de vosaltres que us interessi el tema que llegiu aquestes planxes recollides en documents d'aquesta Biblioteca.
Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.
El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).
Que per alguns aquest reducte d'espiritualitat podia compensar els agnosticismes, anticlericalismes, anticatolicisme, que no antireligiositat, de persones que creien que era important el treball de perfeccionament personal quan la societat en la que vivien era directament oposat.
Quan és parla de la vinculació política de la maçoneria s'oblida sovint que el fi primordial de la maçoneria és la ferma convicció del desenvolupament i progrés de les persones en particular i de la humanitat en general a traves d'aquesta escola iniciàtica, hereva de tradicions espirituals molt estimables a Occident i el seu intent de separar religió del sentit íntim i personal d'espiritualitat. Per aquesta raó avui a les acaballes del segle XX , segle en que s'han perdut gran part dels valors espirituals, humans i socials a la nostra societat és més que mai vigent la maçoneria i els seus principis basats en la llibertat, fraternitat, i igualtat així com amb la solidaritat, i tolerància.
Rosa Tur
CONFERÈNCIA IMPARTIDA A LA BIBLIOTECA ARUS
Hom ha definit el liberalisme com una doctrina i un sistema, el lliberal, que defensa la llibertat política i econòmica, i per tant combat els absolutismes puix que l'absolutisme és aquell sistema, que durant bona part del segle XIX, al nostre país governà sense restriccions de tipus polític, sense representació dels ciutadans o dels estaments que formaven part del país.
Aquesta és una elemental definició de liberalisme que ens ajudarà a explicar les raons per les quals la maçoneria que defensava els drets i les llibertats tan individuals com col·lectives havia d'estar de part de qualsevol sistema anomenat lliberal.
No cal ressaltar també que el terme liberalisme al llarg dels anys ha anat prenen nous significats i inicia la seva degeneració Ens interessa aquí el sentit del liberalisme polític i no de l'econòmic o religiós.
A les acaballes de l'Antic Regim, s'anomenava liberals i liberalisme als que defensaren els drets constitucionals i contraris a l'absolutisme. La burgesia que provenia en part de la noblesa, a partir de la revolució de 1820, inicià una nova etapa i es desenvolupa essencialment a les zones urbanes i a determinades zones rurals, les més riques. Però a partir de 1820 i un cop aconseguits els drets constitucionals s'inicia una separació dels lliberals , primer passaran a ser anomenats moderats i radicals i més tard conservadors i progressistes. Fins a la revolució de 1868 dominà bàsicament el partit moderat, amb alguns períodes de predomini progressista, i és a partir de 1868 que emergiran els republicans més interclassistes.
Amb la Restauració al 1874 el terme liberal passà a ser emprat per tots els grups que aspiraven a un estat parlamentari, però la puixança prosseguirà en mans de la gran burgesia.
A partir de primers del segle XX el terme liberal comença a no correspondre als conceptes que el fonamentaren: llibertat, democràcia, respecte per l'ús i abús que se'n va fer d'ell durant la Restauració.
La masoneria i els lliberals
Els relleu periòdics afectaren també a la Maçoneria. Avui eren ben apreciats, l'endemà perseguits. Per aquest motiu la maçoneria que es desenrotlla al nostre país té algunes similituds amb les maçoneries llatines o liberals d'Europa. Mentre l’humanisme laic, i la Il·lustració causava entusiasme al nostres voltants a dins de la "pell de brau" es combatia contra el Sant Ofici, l'immovilisme,... i per tant el camí a fer en aquest sentit per part de la maçoneria era més penós
Les contradiccions existents en el si de la societat es visqueren també en el si de les lògies, en aquelles cohabitaven lliberals, monàrquics, republicans, federals, burgesos, anarquistes, catòlics, agnòstics. Per tant un ample ventall de persones ben diferents que havien per tant de produir línies incoherents en alguns moments que portaven a divisions entre les diferents obediències. Però el que passava a dins de les lògies no era sinó el reflex del que passava a la societat en general on les lluites eren ferotges.
El contradictori Galdós
La contradicció interna de molts homes del segle XIX la materialitza, per a mi, en Benito Pérez Galdós. Li deien el “cigroner” en clara al·lusió a la defensa que feia dels homes i en contra de la èlit, com diu Tuñon de Lara. Al llarg dels Episodis Nacionals primerencs i d’obres com La família de León Roch, Glòria o Donya Perfecta trobem tradició, fanatisme, intolerància i rutina mental per un costat, i progrés, cientifisme, liberalisme per l’altre. Les dues Espanyes conviuen a les seves obres i amb el pas del temps aquesta oposició de tendències es matisarà.
Ell valora el fet educacional fins a tal punt que se’l lliga amb el krausisme per la defensa que fa d’aquest sistema. Hi havia un cert utopisme en ell ja que creia que l’educació podia ser suficient per a la redenció social.
Els seus personatges femenins són esplèndids i en molts casos trenquen motllos respecte dels valors tradicionals assignats a les dones.
També hem de parlar del seu anticlericalisme cristià, ja que fa una forta crítica de l’aprofitament per part de les classes dominants de la religió així com de la funció de la institució eclesiàstica de la època.
I finalment hem de dir que és el primer que comença a fer una literatura urbana en front de la literatura rural predominant, exponent de la qual seria l’escriptor Leopoldo Alas Clarin.
Per tant, hem de dir que els valors que defensa als seus llibres Galdós, home que va ser molt llegit pel poble en general havien nascut en el si de la burgesia liberal. Però tant ell com Clarin seran defensors del quart poder: el poble En les seves obres posen de manifest l’allunyament del poble del que passa a la política sinó es per mofar-se o ignorar-la.
La condemna que es fa de la maçoneria com anticlerical és certa en part ja que com hem dit hi havia maçons catòlics a dins d'ella i inclusiu capellans. A més tenint en compte que el clergat era antiliberal tothom que és declarés liberal acabava essent anticlerical.
La masoneria del segle XIX a la Guerra del 36
Resumirem ara amb un recull cronològic els períodes d'activitat i inactivitat de la maçoneria al llarg del segle XIX i fins al període de la Guerra espanyola de 1936, tot deixant de manifest que és un apunt.
Entre 1800 i 1808 hi ha una discreta activitat, el govern consentia la maçoneria, de caire anglosaxona.
A partir de la Guerra de la Independència - 1808 la maçoneria francesa entrà al nostre país - i sota el regnat de Josep I, . El pertany a la maçoneria durant les Corts de Cadis era prova d'afrancesament i el 19 de gener de 1812 es confirma el RD de 2 de juliol de 1751 prohibint la maçoneria. Durant la Guerra de la Independència i com posaran de manifest alguns estudiosos es dona la circumstància que mentre uns oficials estan tancats a la presó per maçons pel Sant Ofici altres que havien passat a França, s'han fet maçons i tornant amb la invasió com a tals ingressant a les files liberals.
El període absolutista de Ferran VII és de persecució total i per tant es torna inactiva. Només arriba al poder i considerant iguals a maçons i liberals firmà el decret de 24 de maig de 1814 prohibint les associacions secretes. La informació de que es disposa durant aquest període sobre la presencia de la maçoneria va lligada a l'estudi dels expedients inquisitorials.
Per mostra un document recollit per Juan Blázquez en la seva Introducció a la Maçoneria
Ens guardarem d'aquells que prediquen llibertat, perquè són els primers que volen formar part de la tirania i encara que amb humiliacions i baixeses aspiren a ocupar els primers llocs i aleshores són més forts tirans i més irreligiosos que aquells als que criticaven ...
De 1820, data de la sublevació de Riego, que era maçó i de la proclamació de la Constitució de 1812 fins a 1823 torna a ser acceptada i n'hi ha ministres que ho són. Al 1821 s'havia publicat una encíclica la "Ecclesiam Christi" contra els carbonaris però també incloïa als maçons, començant així a lligar una i altra associació.
Durant el període absolutista de 1823 a 1833 desapareix de nou.
Ferran VII el 6 de desembre de 1823 culpa a la Maçoneria de les revolucions a Espanya i Amèrica acollint-se a les declaracions de l'Encíclica abans esmentada. La repressió de la maçoneria es molt forta però ja portada a terme per la policia no per la Inquisició. I al 1824 prohibeix la maçoneria i totes les societats secretes.
Durant la regència d'Espartero reapareix quan la reina regent Maria Cristina promulgà l'amnistia als maçons arrepentits, però no es podien iniciar de nous. L'estatut Real del govern de Martínez de la Rosa, que era considerat maçó porta de nou al govern a maçons. Martínez de la Rosa no va aconseguir la unió del liberalisme i a partir d'aquest moment comencen les corrents radicals i conservadores de les que hem parlat a l'inici de l'exposició i que s'anomenaran progressistes i moderats conforme avança el segle. Aquesta divisió evidentment suposa divisions també en el si de la Maçoneria que fins aleshores existien.
Davant les dificultats dels governs de Narraves torna a les catacumbes cap a 1848.
Amb el retorn d'Espartero entre 1854 -56 torna a la seva activitat.
Vindrà després una gran davallada i tornà a sorgir amb una etapa important a nivell públic des de 1867 a 1875. Es l'etapa de govern del general Serrano, Prim i el rei Amadeu I. Durant aquesta etapa bona part dels presidents del govern i alguns ministres seran maçons.
Durant aquest període torna a donar-se una clara persecució de la maçoneria per part de l'església, aquesta vegada declara excomulgats a tots els que pertanyessin a la maçoneria, hi ho fa en Pius IX amb l'encíclica "Quanta cura" (8 de desembre de 1864) i la constitució "Apostolicae sedis" del 12 d'octubre de 1869.
A partir de la Restauració i sobre tot a partir de 1881 comença una de les etapes més brillants de la maçoneria. S'inicia també la participació de la dona als treballs maçònics, amb lògies d'adopció o compartint treballs a lògies masculines.
El 1888 Miquel de Morayta aconsegueix unificar les dos Obediències més nombroses: El Gran Orient d'Espanya i el Grande Oriente Nacional formant el Gran orient Nacional d'Espanya.
Durant aquest període s'actua amb àmbits socials creen Societats de socor, auxili i ajuda mútua, apareixen gran número de periòdics maçònics, dels quals hi ha recollits alguns a aquesta Biblioteca que donen fe de la mobilitat i efervescència de la maçoneria de fi de segle. Però també continuaven els atacs de l'església. Lleó XIII publica diverses encícliques, la més important pels seus durs atacs és la "Humanum genus" de 20 d'abril de 1884. Aquesta tingué al nostre país gran influència en els atacs que rebrà més endavant la Maçoneria espanyola.
El fet de haver tingut entre les seves files als més ardents defensor del liberalisme i del progrés portà a crear animadversions molt intenses també.
Una de les diferencies de la maçoneria espanyola amb la resta d'Europa és la utilització de noms simbòlics. Aquest era un motiu de total supervivència per a no ser denunciats com era preceptiu quan finalitzava un dels períodes d'activitat per aquells que volen netejar el seu passat havien de aportar els noms d'alguns d'ells per eludir ells mateixos la presó no pas per amagar res.
A finals del segle XIX i començament del XX tot el que sonava a reformisme, republicanisme, i tot els ismes relacionats amb el liberalisme i contraris a la vegada a l'absolutisme i l'integrisme eren titllats de "maçoneria".
Les lògies es comencen a federar per regions.
Tot el període de projecció pública de la maçoneria tindrà al seu fi conforme la Dictadura de Primo de Rivera es va tornant més intolerant i conservador. Depèn dels governadors civils els quals permetien, segons les seves inclinacions a la maçoneria.
Al 1930 amb la caiguda de Primo de Rivera hi havia al nostre país uns 4000 o 5000 maçons enfront dels 10.000 que es calculà arriben a ser als períodes més importants, sent per tant un número prou baix com per acusar-lo de totes les desgracies del nostre país.
La segona República tornarà a donar llum verda als maçons però aquesta vegada els atacs tan de l'Església com dels conservadors seran molt forts. Qualsevol manifestació, acció violenta anticatòlica que es produís era responsabilitat de la maçoneria.
Aquest és un període que cal analitzar a fons per estudiar les veritables raons que movien a declarar a l'Església com a responsable de la misèria i la ignorància del poble al estat al costat dels poderosos.
El laïcisme imperant en la Constitució del 1931 i altres lleis no eren sinó idees comuns a altres països avançats i progressistes. Dels 470 diputats de 1931 uns 183 eren maçons. Cinc dels ministres també ho eren: Alexandre Lerroux, Fernando de los Ríos, Santiago Casares, i Domingo, Diego Martínez Barrio, Manuel Azaña, Francisco Largo Caballero i Luis Nicolau.
L’assassinat de Calvo Sotelo al 1936 és adjudicat a mans de maçons per part dels autors antimaçònics.
El fi de la República, i de les esperances de llibertats va commoure a tot els països veïns que havien vist com Espanya havia passat de ser un país pobre i endarrerit a ser capdavanter en molts projectes de lleis que augmentaven els drets de les persones al nostre país. Val a dir que moltes d'aquestes lleis no varen tornar fins als anys 80 al nostre país (Llei de sufragi universal, dret al divorci, ...) i per tant el retard a la nostra incorporació al futur ha estat significativa.
L'odi del dictador Franco contra la maçoneria és prou conegut per la majoria per tant no entraré en detalls. El que si diré per si algú no ho sap es que sota pseudònim - Boor - va escriure un voluminós llibre contra la maçoneria que va ser editat el 1952.
l'1 de març de 1940 es publica la Llei de Repressió de la maçoneria i el comunisme, tornant a lligar dos grups que res tenien en comú ja que en aquells moments el comunisme no permetia l'afiliació a la maçoneria dels seus membres. Aquesta llei de Repressió durà fins a 1964, quan es crea el TOP, Tribunal d'ordre Públic. Aquesta repressió tan forta va ajudar en part a conservar gran part de material de les lògies al portar tota la documentació que es requisava a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, tan conegut darrerament. Allà arribà fins i tot a recrear un Temple maçònic, manipulant tots els símbols de la Maçoneria.
A grans pinzellades, aquesta és la relació de la maçoneria amb els moviments polítics d’aquest temps que va des de 1800 a la Guerra Civil de 1936.
Com ja hem vist al llarg del segle XIX liberalisme i absolutisme es van succeint i uns i altres es dediquen a contrarestar les idees contraries. Tradició vers progrés. Lluita permanent d'uns i altres.
Miquel Artola parla de la Maçoneria dient que és difícil conèixer el paper seu paper en la creació del liberalisme ja que al dependre d'acusacions anònimes i per tant d'enemics els informes que s'elaboren sobre ella no es possible arribar a esbrinar el coneixement sobre el paper de la maçoneria en el desenvolupament del liberalisme al nostre país. Ell parla d'un procés de politització de la maçoneria al llarg del segle XIX on els maçons es dedicarien a conspirar aprofitant el caràcter secret de la institució maçònica. Per alguns autors antimaçònics la unió de conspiració i maçoneria és ben evident i restà unida al desig de poder dels seus membres. El que reconeixent malgrat tot és el poder maçònic existent en els diversos períodes liberals durant el segle XIX i fins la República de 1931.
Aquí tenim un dels veritables problemes: la maçoneria arribà al poder. Però el que cal deixar clar és que qui arribava al poder eren homes maçons i aquests homes com hem pogut veure abans no tenien ni molt menys les mateixes idees. De fet aquestes divergències polítiques i religioses eren de vegades el que comportava la separació de les diverses Obediències. El que els unia era els principis de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT i per tant la defensa d'aquests principis contra els principis absolutismes i limitadors de tota llibertat.
Quan torna a instaurar-se la Inquisició al 1815 torna la repressió contra la maçoneria i aquí de nou primarà com ha estat prou estudiat la validesa de qualsevol acusació contra la maçoneria iniciant-se un seguit d'infundis i de literatura al voltant de les veritables intencions de la maçoneria. La maçoneria comença a ser confosa amb carbonaris, comuners, i altres societats secretes que es van formen, aquests sí amb un intent d'enfonsar els poders absolutistes.
No obstant a dins de la maçoneria i fora d'enceses proclamacions de llibertat en tots els ordres la maçoneria no es dedica a defensar un o altre sistema polític sinó a defensar uns drets de llibertat ja sigui polític o religiós però no oblidem que la maçoneria té prohibit parlar al seu interior de política i de religió justament per aconseguir integrar i fe bo el seu ideal de Tolerància entre d'altres.
La maçoneria accepta els governs establerts i prova d'això es que a alguns països el Gran Mestre o màxima autoritat de la Maçoneria és, simbòlicament, la màxima autoritat política del país. Cosa no prou entesa per alguns. Aquesta acceptació del poder establir és, al meu entendre, una manera d'evitar els atacs que varen rebre altres grups com els templers o els càtars que feien els poders quan es sentien atacats per homes que no podien acceptar la privació dels drets personals.
Els països on sempre ha estat prohibida i perseguida la maçoneria és a tots els dictatorials i els que han negat els drets fonamentals de l'home per tant la defensa aferrissada dels drets humans individuals per part dels maçons ha de ser admès en aquest sentit estricte i no mes enllà de la seva significació simple d'uns homes que volien el progrés de la humanitat a traves de la millora de l’ésser humà en particular.
Interessos, principis i actuacions de la maçoneria
Estudiada a fons la maçoneria ens permet veure quins són els seus interessos, principis i per tant actuacions.
A nivell individual lluita contra el dogmatisme i la manca de llibertat, defensa la igualtat de tots els homes, fet que durant els períodes monàrquics no sempre es va garantir i per tant de vegades s'ha parlat del republicanisme de la maçoneria però no es per republicanisme en si sinó tractant de defensar els drets vulnerats, ja que alguns règims monàrquics tenen maçoneria i es brinda a les lògies pel poder que governa.
Només existeix un país, Cuba, on la maçoneria és permesa i que no compleix els requisits abans esmentats, però també es permesa la religió catòlica. Es la contradicció d'un regim com el castrista. Hom parla que Fidel Castro accepta i permet la maçoneria que està molt desenvolupada al país, perquè José Martí va ser el seu mentor.
Als països de l'est actualment la maçoneria està tornar a obrir lògies i a recuperar la seva presència. Inclòs a un país com Turquia, amb els problemes que tots coneixem, la maçoneria està força desenvolupada tenint fins i tot una Obediència femenina. Crec que aquest exemple és suficientment il·lustratiu del que ha suposat en un país com Turquia la Maçoneria per no seguir donant exemples.
Crec que en Pere Sánchez al seu llibre La maçoneria a Catalunya fa una bona explicació del que suposa el paper dels individus maçons, de les lògies i de les obediències en la política i la societat del nostre país.
Vull copiar un paràgraf del seu llibre perquè concorda plenament amb la meva opinió al respecte.
La maçoneria feia política i no se n'amagava pas, ans al contrari: sempre reivindicà una determinada pràctica política - de tendència i no pas de partit - que necessàriament havia d'ésser coherent amb els principis democràtics, el respecte i la defensa dels drets humans individuals i col·lectius i l'ideal de fraternitat universal. Però recordem que la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat té en el simbolisme i la filosofia maçònics un quants nivells d'interpretació i significats que van de la mística a la política, on cadascun no exclou pas els altres.
Hi havia en el si de les lògies gent de diversos partits i per tant malgrat que les tendències foren unes individualment cada persona tenia les seves pròpies idees polítiques.
El paral·lelisme amb la situació actual és ben similar. Segons el que han publicat diversos mitjans hi ha maçons a tots els partits polítics del nostre país.
La maçoneria i l'esglesia catòlica
L'església catòlica ha presentat sempre batalla contra els maçons però la realitat és que surt aquesta lluita contra la maçoneria de l'estat polític del Vaticà, que veu atacat el seu poder no pas religiós sinó polític pels incipients nacionalismes italians (els carbonaris).
Durant el segle XIX i com ja hem avançat l'antiliberalisme de l'església provoca una reacció de la maçoneria i per tant s'inicien uns atacs i contraatacs. A més en la seva lluita per la llibertat dels drets l'home maçó veu com a necessari "treure a la dona del poder de la sotana". La educació es donada per mares que a la vegada depenen del que el mossèn a l'església i al confessionari els hi dirà per tant l'intent de la maçoneria per alliberar a la dona d'aquesta submissió serà un dels seus objectius però per aconseguir un canvi en l'educació dels infants i sobre tot des de finals del segle XX per aconseguir el vot lliure i no captiu com deien alguns de l'església.
L'educació i la maçoneria
L'educació i la religió separen a liberals de dels seus oponents. La secularització de l'ensenyament passava a ser tasca i obligació del Estat i de la resta d'institucions civils: Ajuntaments i Diputacions.
En aquesta sala on ens trobem podem llegir un rètol que diu: Quan més a prop de la il·lustració més lluny de l’absolutisme.
Durant el període de la Revolució Ruiz Zorrilla, maçó, primer ministre de Foment declarà:
Quan major sigui el numero d'ensenyants, major serà el de les veritats que es propaguin, el de les intel·ligències que es cultivin i el de les males costums que es corregeixen. Deixa als que saben sense llibertat per comunicar les seves idees, és en l'ordre científic i literari el mateix que per l'agricultura deixar sense cultiva els camps.
Ha estat del tot acceptat que la llibertat en la educació però la instauració un sistema secular públic i d'una universitat estatal ha permès un canvi important a la societat que no hagués existit d'haver-se acceptat com es va intentar per part de l'església que existit una universitat catòlica és a dir confessional.
Durant la Restauració l'ensenyança laica, segons recull Pedro Alvarez en la seva obra Maçoneria i lliurepensament a l'Espanya de la Restauració, va ser pels moviments laics i lliurepensadors un camp d'atenció.
Conscients de la importància de l'educació com a motor del canvi social intentaren crear un exemple d'alternativa al tipus d'ensenyança oficial catòlica, i un esforç, per la conquesta d'un ensenyament no dogmàtic.
Hi ha planxes d'una frescor i d'una exaltació tal en defensa de l'alliberament de la dona de les sotanes que el llegir-les veiem que en alguns casos estem on érem el segle passat. L'actualitat de molts dels raonaments que si feien encara avui són perfectament vigents. Recomano a aquells de vosaltres que us interessi el tema que llegiu aquestes planxes recollides en documents d'aquesta Biblioteca.
Com a conclusió hem de posar de manifest la contradicció existent al llarg del segle XIX dels propis liberals i com a conseqüència de la pròpia maçoneria com a part d'aquesta societat.
El meu intent ha estat posar de manifest que el liberalisme com a defensor dels drets individuals i col·lectius de les persones no podia sinó tenir al seu costat als homes, en tant que individus i no com a institució, afiliats a la maçoneria. He procurat donar llum a algunes de les contradiccions que han portat a considerar a la maçoneria con a responsable de qualsevol acte polític que suposes utilització d’aquest "poder" del que alguns adjudiquen a la maçoneria i que de vegades han emprat aquelles persones que per justificar la manca de perillositat de la maçoneria parla dels maçons que han estat importants en les diverses activitats de la societat (polítics, músics, escriptors, científics,...).
Que per alguns aquest reducte d'espiritualitat podia compensar els agnosticismes, anticlericalismes, anticatolicisme, que no antireligiositat, de persones que creien que era important el treball de perfeccionament personal quan la societat en la que vivien era directament oposat.
Quan és parla de la vinculació política de la maçoneria s'oblida sovint que el fi primordial de la maçoneria és la ferma convicció del desenvolupament i progrés de les persones en particular i de la humanitat en general a traves d'aquesta escola iniciàtica, hereva de tradicions espirituals molt estimables a Occident i el seu intent de separar religió del sentit íntim i personal d'espiritualitat. Per aquesta raó avui a les acaballes del segle XX , segle en que s'han perdut gran part dels valors espirituals, humans i socials a la nostra societat és més que mai vigent la maçoneria i els seus principis basats en la llibertat, fraternitat, i igualtat així com amb la solidaritat, i tolerància.
Rosa Tur
CONFERÈNCIA IMPARTIDA A LA BIBLIOTECA ARUS
14.2.07
LIBRO DE UNA MASONA
EDITORIAL:
Espejo de Tinta http://www.espejodetinta.es/masona.html
http://www.espejodetinta.es/
PRESENTACION DEL LIBRO
La Francmasonería es uno de los temas rabiosamente candentes en nuestra sociedad. Renovado su interés por el “revival” de lo esotérico y lo mistérico causado por el fenómeno editorial del “Código Da Vinci”, los estantes de las librerías se llenan de libros que tratan de aportar sus luces sobre esta institución tan desconcertante.
Sin embargo, la mayoría de títulos que se publican alrededor de este apasionante asunto son voces ajenas al propio movimiento masónico aunque puedan pertenecer a estudiosos de sus efectos trascendidos a la sociedad. Por el contrario, la presente obra ha sido escrita por una protagonista de excepción. Ascensión Tejerina es la primera mujer que accede al cargo de Gran Maestra de una Gran Logia nacional de carácter mixto. Ha sido la francmasona de mayor trascendencia, tanto nacional como internacional, en este reservado ámbito durante los últimos seis años en que ha dirigido los pasos de la Gran Logia Simbólica Española.
Desde su privilegiada posición nos presenta, sin tapujos y con una mirada autocrítica, como puede entenderse hoy la razón de ser de esta antigua organización.
9.1.07
CENA - DEBATE
El próximo día 16 de enero tendrá lugar una presentación del libro "Masoneria al descubierto" de Pepe Rodríguez, en una cena-debate.
La publicación del libro no ha estado exenta de polémica porque da información de las diversas Obediencias españolas. La mayor parte de los lectores del libro han tenido, pero, que confirmar que la información dada es veraz aunque tenga algunos errores.
La publicación del libro no ha estado exenta de polémica porque da información de las diversas Obediencias españolas. La mayor parte de los lectores del libro han tenido, pero, que confirmar que la información dada es veraz aunque tenga algunos errores.
PRESENTACIÓN LIBRO
El pasado 30 de noviembre tuvo lugar la presentación del libro Mujeres en Masoneria de la historiadora Maria José Lacalzada, tuve la satisfacción de hacer la presentación en la lobreria pròleg de Barcelona a cargo de Rosa Tur
La editorial Clavell que es la editoria del libro reunió a un grupo de personas interesadas en la historia de las mujeres en España en el siglo XIX y XX. El repaso a algunas de estas figuras, y las preguntas curiosas de algunos participantes animaron dicha presentación.
La editorial Clavell que es la editoria del libro reunió a un grupo de personas interesadas en la historia de las mujeres en España en el siglo XIX y XX. El repaso a algunas de estas figuras, y las preguntas curiosas de algunos participantes animaron dicha presentación.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)