28.3.07

DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA

RESUM DE LA CONFERENCIA

DE LA MAÇONERIA OPERATIVA A LA ESPECULATIVA

por ROSA TUR i FERNANDEZ DE SEVILLA



La maçoneria fa servir els ritus i els símbols de l'ofici de constructor, del treballador de la pedra.

Aquesta afirmació ens lliga la maçoneria amb els antics constructors de catedrals i la maçoneria actual, moderna o especulativa, termes que a partir d’ara emprarem indistintament, prové de la maçoneria operativa, la qual li ha transmès no solament els seus símbols com hem dit sinó al mateix temps els rituals d'iniciació que empraren els maçons durant la Edat Mitja.

Bé, quan parlem de maçoneria operativa podríem suposar que aquests maçons únicament treballaven físicament la pedra, és a dir, feien una acció.

Ell també proposa com origen de la maçoneria especulativa o moderna el pitagorisme, del qual hauria pres la geometria i, per una cadena ininterrompuda a través dels Col·legia Fabrorum romans i les corporacions de constructors de la Edat Mitja hauria arribat fins els nostres dies.

El simbolisme maçònic provindria del pitagorisme a través dels Col·legia Fabrorum i de les corporacions de constructors de la Edat Mitja. Pel que fa als rituals maçònics hauríem de parlar que el seu origen és o bé les mateixes corporacions de constructors o bé com alguns autors indiquen de les tradicions egípcies. Sobre aquest punt i tenint en compte que aquests rituals no eren escrits sinó que passaven oralment de generació en generació no podem fer sinó especulacions, ja que no és fins a l'Edat Mitja que queden enregistrats documents que fan referència a aquests rituals i en fan les descripcions dels mateixos.

Procedirem ara a buscar els orígens de la francmaçoneria i les condicions que s'exigien als que practicaven aquest ofici.

Alguns autors parlen d'Art Reial en comptes de maçoneria operativa. Art reial implica el sentit i el contingut d’Art i Ciència ja que la integració d’ambdues suposa la unió que fa possible les construccions que admirem. Aquest art reial era el que creà, constituí i edificà entre d’altres, els pòrtics reials de les façanes de les catedrals, i per tant l'obra capitals dels mestres maçons i al mateix temps la glorificació del treball segons el pla diví de la creació.



El mot francmaçó

El francmaçó era un home lliure, que ostentà aquest nom degut a les franquícies que rebien les seves corporacions dels sobirans on treballaven, però nogensmenys per la condició de homes lliures de naixement ja que aquest era un requisit imprescindible per a poder ser iniciat.

Als “Statutes of labourers” el 1351, a Anglaterra descobrim la paraula "free" que si be és indubtable que es tradueix per franc o lliure, quan parlem del ofici de constructors, si aquest adjectiu l’afegim a la paraula "stone" pedra significa pedra tova, que pot servir per a tallar i esculpir, en oposició a "roughstone" pedra dura.

Aquesta interpretació té més sentit encara si pensem que aquesta distinció es evident en Anglaterra a partir del segle XII entre el constructor lliure i el obrer. Aquests constructors lliures (“Master freestone mason”) coneixen l'art de la Geometria.

A França era molt més conegut el companyerisme o companyonatge en el si de les corporacions de construcció. Haurem de pensar doncs que tal vegada maçoneria i companyerisme tingueren una sola arrel, un inici comú, almenys a França i potser també a Alemanya. Aquesta paraula de francmaçó és va estenen a partir del segle XV i el XVI però amb el seu ús es designava als quadres o a l'élite dels treballadors de la construcció.

En els països llatins com França, Itàlia o Espanya, les lògies, o confraries de maçons havien adquirit un caràcter suficientment secret en aquesta època. Per exemple a l'exterior de la catedral de Barcelona trobem les tombes dels confrares dels tres punts, és a dir, dels que varen construir la catedral.

Aquesta maçoneria medieval no va ser només una escola professional que ensenyava l'ofici de la construcció sinó que també tenia un caràcter iniciàtic.

La lògia

Parlarem ara del lloc anomenat lògia on es reunien i treballaven aquests companys. La lògia era la casa de fusta o pedra en que els obrers treballaven, Podia estar composta de dotze a vint talladors de pedra.

Quan alguns parlen de lògia s’estan referint al temple mateix, quan ho fan d’altres es refereixen al grup de maçons que conformen una Lògia o Obediència com a partir de les Constitucions d’Anderson seran denominades aquestes agrupacions de maçons. En la lògia és reunien els francmaçons i el mestre de lògia dirigia els treballs.

Sabem és que tenien taulells de dibuix, taules i el terra de guix ja que era allí a on el mestre dibuixava el pla del dia. Aquest era fet al matí i per la tarda era esborrat per tal que ningú més el veies.

Dins de les lògies hi ha constància en alguns casos de l’existència de persones a les que anomenaven arquitectes. Tenien privilegis, i els estatuts de Basilea reconeixien que el mestre, un arquitecte, conservava el seu banc en la lògia, cap a Orient.

Aquestes corporacions i associacions, aquests gremis de la Edat Mitja comencen a organitzar-se i es a través dels seus estatuts, de documents conservats o per l'estudi de les obres realitzades que podem comprendre el veritable sentit de les construccions.

La lògia d'Estrasburg va ser una de les més importants a l'Edat Mitja. Aquesta construiria entre d'altres la catedral d'Estrasburg, a on trobem també a una de les poques dones de les que ens consta que va ser maçona operativa i que formava part d’aquella lògia: Sabina de Steinbach, la filla del mestre d'obra. Ella esculpí algunes de les estàtues del portal meridional de la catedral, així com algunes escultures a la catedral de Magdenburg.

La presència a altres lògies de dones queda confirmada ja que els rituals d'iniciació de l’any 1693 d’una lògia de York recullen les següents paraules com "aquell, aquella" que s'ha de convertir en maçó col·loca les mans sobre el llibre y aleshores els hi són donades les instruccions".

Les lògies en alemany eren denominades guildes. Les primeres les trobem en Tiel 1a meitat del s XI, en Tournai i Valenciennes, així com en Flandes.

Va passar un segle quasi bé on el terme de operatius i acceptats no va estar totalment definit però hem de tenir en compte que el temps que es necessitava per acabar una catedral era moltes vegades superior als 100 anys, per tant no és estrany.

I d'aquí passarem ja al 24 de juny de 1717 quan quatre lògies no operatives es reuneixen a Londres i decideixen constituir la Gran Lògia de Londres i de Westminster.

Aquesta creació ens porta fins a una altra data significativa: 1723. Es la data en que es publica la primera edició de les Constitucions anomenades d'Anderson, tot recollint els Old Charges. Passarem a explicar a continuació el sentit d’aquestes Constitucions.


Les constitucions d'Anderson

La redacció com dèiem va ser a càrrec de dos pastors protestants: Anderson i Desaguliers.

Aquestes Constitucions contemplen i delimiten qui pot arribar a esdevenir maçó: s’ha de ser home lliure, i de bones costums, ni dóna ni esclau... Es a partir d’aquest moment que formalment resta exclosa la dóna de la maçoneria especulativa.

De forma simbòlica el temple de pedra es converteix en l'edifici simbòlic en honor del Gran Arquitecte de l'Univers, i la construcció de la Humanitat l’objecte de la construcció.
La pedra a polir serà el ésser humà. I s'anirà polint amb contacte amb la resta de éssers que l'envolten. El maçó es revestirà del mandil i dels guants que empraven els maçons operatius. Cadascun dels útils o eines dels constructors rebrà un sentit simbòlic.

El sentit que es pot donar a aquest intent d'una nova construcció serà el d'unir homes lliures, amb inquietuds intel·lectuals, amb cultura amb un ambient de tolerància i fraternitat que fos capaç de superar els sofriments que havien portat la Reforma i la Contrarreforma en la Europa dels segles XVI i XVII. Queden prohibides les discussions sobre política i religió a dins de les lògies amb un intent de preservar aquest espai sagrat de les lluites que es mantenen fora de les lògies.



Els primers passos de la maçoneria especulativa

A Anglaterra en el segle XVIII estem doncs davant d'una nova maçoneria. Els membres acceptats han eclipsat als maçons d'ofici, als operatius. No obstant nombrosos maçons d'ofici formaran part encara de les lògies escoceses. Són per tant aquests els que estableixen una indubtable continuïtat entre la maçoneria operativa i la especulativa.

La Gran Lògia de Londres s’estén primer per la illa i més tard comença a obrir lògies a França. La primera lògia es constituirà a Paris el 3 d'abril de 1725. El 1735 desprès de la creació de noves lògies en territori francès es sol·licita a Londres l'establiment d'una Gran Lògia Provincial dependent de la Gran Lògia d'Anglaterra, però no serà fins 1743 que s’acordà crear la Gran Lògia anglesa de França. Més tard en 1755 es creà la Gran Lògia de França. El 1773 es creà el Gran Orient de França sota bases lliberals
que primer s’anomenarà Gran Lògia Nacional de França.


En 1751 trobem que es crea a Anglaterra la molt antiga i honorable societat dels lliures i acceptats maçons. Aquests mantindran la maçoneria operativa i titllaran a la Gran Lògia de Londres de "moderns".


I serà a partir de 1757 quan apareix el terme especulatiu tal com el coneixem avui en dia.


La maçoneria es transforma finalment en una institució ètica, susceptible de propagar-se per tots els pobles civilitzats, assolint una gran difusió entre els pre-romàntics i els racionalistes. Conformada segons els principis de la Il·lustració es convertí en una divulgadora eficaç de la filosofia d'aquest segle de les Llums.

Posteriorment la maçoneria arribà a Amèrica del Sud i hem de fer constar que la majoria dels seus llibertadors seran maçons: José Martí, Simón Bolívar, San Martí, Juárez, ... i molts altres essent portadora doncs la maçoneria de la llum de la llibertat a les terres d'Amèrica.



Barcelona, maig de 2000

Conferència impartida a la Biblioteca Arús de Barcelona